Tornar a creure en el nostre patrimoni
Si fan una mica de memòria, recordaran que fins fa uns anys l’habitual en parlar sobre el patrimoni arqueològic de Tarragona era esmentar el seu mal estat, la deixadesa per part de les administracions i la falta d’inversió. Sense anar massa lluny, al setembre de 2019 es va haver de tancar temporalment l’amfiteatre romà per problemes d’estabilitat estructural al mateix temps que la ciutat rebia un informe d’UNESCO que suposava un ‘toc d’atenció’ per als gestors del patrimoni històric de Tarragona.
En aquest context, el govern republicà liderat per l’alcalde Ricomà va aconseguir a partir d’aquest mateix 2019 revertir la situació de decadència que patia el nostre patrimoni gràcies a unes polítiques que entenien el nostre passat com un dels motors culturals i econòmics de la nostra ciutat.
Així, en els seus quatre anys de mandat, el govern encapçalat per ERC va invertir més de 8 milions d’euros en conservació, recuperació i posada en valor del nostre patrimoni. La major inversió feta mai a la nostra ciutat destinada a fer de Tarragona una referència de la gestió del patrimoni al Mediterrani i que vostès hauran vist reflectida per exemple en la recuperació de l’amfiteatre romà, en les actuacions de conservació de les muralles o en la recent restauració de la Torre del Pretori.
D’aquesta manera, el que havia estat fins i tot el rumor de perdre la categoria de Ciutat Patrimoni de la Humanitat es va anar transformant en la recuperació de l’orgull i la dignitat dels nostres monuments amb grans actuacions com les que els comento o com el gran projecte de renovació del Fòrum Colonial, iniciat l’any 2022 i que donarà a Tarragona un dels recintes arqueològics millor integrats en la trama urbana de tota Europa.
Tanmateix, tot això que els comento ha fet un gir de 180 graus durant l’últim any. L’alcalde Viñuales, ex – Ciutadans, ara PSC, ha paralitzat les inversions en patrimoni històric a Tarragona, anteposant la massificació turística de la ciutat i els pocs euros que puguin deixar els creueristes a les botigues de souvenirs. Allò de “cuidar el nostre patrimoni” ha estat substituït per una política de desídia on l’important és apujar els impostos, omplir la ciutat de zones blaves i contentar als amics.
Pel camí han quedat projectes molt importants com l’obertura al públic del Fortí de Sant Jordi, la recuperació del Cementiri dels Jans o la reobertura del Pas de Ronda de la Muralla romana. Monuments que podria gaudir tothom aquest mateix estiu però que, per decisió de l’alcalde, no veuran la llum de moment.
Tot això que els comento trenca amb la dinàmica impulsada des de 2019 pel govern progressista encapçalat per l’alcalde Ricomà i deixa en una situació d’incertesa l’esdevenir de la nostra ciutat en matèria de patrimoni. No obstant això, encara som a temps de reprendre el rumb, però fa falta recuperar les inversions i, sobretot, un compromís real de l’actual alcalde amb el nostre passat. Creure en el patrimoni històric va de posar recursos humans i econòmics, no d’eslògans buits i fotos per a l’Instagram. Algun assessor s’ho hauria d’explicar.