Per un Orgull ple d’orgull

Pocs dies abans del 28 del juny, dia internacional de l’Orgull LGBTI+ (o també anomenat Orgull GSD, Gèneres i Sexualitats Dissidents) sentíem pels carrers de Tarragona «L’Orgull és nostre»; i és que mai un lema havia estat tan literal, amb l’excepció que s’hauria de corregir per «El Pride és nostre», perquè d’orgull en faltava bastant.

Ja començàvem amb mal peu quan a la presentació del Pride es va dir que el festival —sí, festival— volia donar veu a les persones aliades: tot i que els agraïm el seu suport, en aquest cas no són el subjecte de la reivindicació. I dic reivindicació perquè l’Orgull va néixer com a tal, arran dels aldarulls de Stonewall l’any 1969, i no pas com un festival que desprèn normativitat i ganes de fer negoci per totes bandes. Perquè una jornada que en teoria està pensada per celebrar la diversitat en totes les seves formes, va tenir la presència i promoció del certamen Mr. Gay Espanya, que en el formulari d’inscripció et demana altura, pes, color de cabells, ulls i totes les mides de cos que et puguis imaginar. Entre altres perles, veiem com també s’aconsellava «ser respectuós amb totes les identitats i orientacions», com si això no hagués de ser una actitud bàsica de decència humana; o quan al nou podcast “Pride Tarragona” es donava veu a persones que compren nens. Cal recordar que tenir fills no és un dret, i que la maternitat subrogada —a banda de ser il·legal— és una altra forma d’explotació sobre els cossos de persones que majoritàriament es troben en situació de vulnerabilitat.

La joia de la corona, però, la vam veure quan l’alcalde de la ciutat i el seu equip de govern encapçalaven la marxa per la visibilitat, una anomalia que des de les entitats que participaven de l’esdeveniment no s’hauria d’haver permès, ja que són aquestes les que han d’encapçalar la marxa en aquest cas, o com a mínim gent del col·lectiu.

I és que el govern actual de Tarragona no sols ha delegat l’organització del Pride a una empresa de comunicació i màrqueting —mostrant zero sensibilitat i compromís amb les entitats del col·lectiu GSD del Camp de Tarragona—, sinó que directament les ha invisibilitzades, ja que no les ha tingut en compte a l’hora de desenvolupar el programa de l’esdeveniment. De fet, només els ha cedit un espai en forma de fira d’entitats per tal que es puguin netejar la consciència. Cal puntualitzar que, al marge de la bona feina que fan les entitats que han participat en el Pride, aquestes no tenen pràcticament presència al Camp de Tarragona i, per tant, pot donar la sensació que s’han utilitzat per rentar la cara a l’esdeveniment.

Però bé, el mes no acaba el dia 15 de juny: encara ens queda el dia 28 —i la resta de l’any— per omplir els carrers de memòria, lluita, reivindicació i també una mica de festa. Perquè recordem que l’Orgull a la ciutat de Tarragona l’organitzen les entitats del territori des de l’any 2012 i aquest any no serà diferent. Orgull que cada any posa de manifest les realitats que viuen les persones del col·lectiu i que, aquest any, tal i com ha anunciat la Plataforma 28J amb el lema «Orgull combatiu, mai normatiu», serà per denunciar el pinkwashing i la necessitat de mantenir un orgull no normatiu amb l’objectiu de denunciar les opressions que encara patim avui dia.

Per donar una mica de context. el pinkwashing és una estratègia de màrqueting o relacions públiques que utilitzen les empreses, organitzacions o governs per promoure’s a si mateixos com aliats del col·lectiu GSD, amb la finalitat d’aconseguir beneficis econòmics o millorar la seva imatge pública, sovint sense un compromís real amb els drets i les necessitats d’aquesta comunitat.

És per aquest motiu que cal un Orgull crític. Un Orgull que busqui tornar a les arrels del moviment d’alliberament GSD, destacant la lluita contra l’opressió i la discriminació en totes les seves formes; un orgull que posi de manifest que celebracions com el Pride sovint exclouen els sectors més marginats del col·lectiu, com ara les persones trans, persones racialitzades, persones amb diversitat funcional i persones en una situació econòmica precària. Un orgull que denunciï les més de 120 agressions per GSD-Fòbia enregistrades per l’Observatori, i aquelles que mai s’han arribat a denunciar.

Com cada any, a la CUP ens trobaran al costat de les persones GSD, perquè tot i que sabem que avui podem celebrar l’avenç de les conquestes en matèria de drets per a la població, encara queda molt de camí per recórrer davant l’ofensiva de l’extrema dreta i d’aquells que volen buidar de contingut l’Orgull.

Ens veiem el pròxim 28 de juny a les 19:30 h a la plaça dels Carros de Tarragona per reivindicar un Orgull crític i de totes!