L'Àrea Metropolitana ja existeix
Des del primer moment, en prendre possessió en la seva primera la legislatura com alcaldes, Viñuales i Guaita van fixar l’impuls a l’àrea metropolitana com el seu projecte comú. Ràpidament s’hi han afegit els altres alcaldes afectats pel Pla director urbanístic de l’àrea metropolitana, la presidenta de la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya, l’alcaldessa de Valls i els consells comarcals del Tarragonès i Baix Camp.
La ciutadania sap prou bé que no ens fa falta cap organisme per a viure la ciutat metroplitanament. Els polítics també ho saben i, per això, després de dir que impulsaran el nou projecte de gestió comuna s’afanyen a aclarir que es farà a través agències sectorials, consorcis o empreses públiques i que no es crearà cap nova institució governamental entre els Consells comarcals i la Diputació. Ara no toca.
Però, el que sembla que no sàpiguen els nostres dirigents és que són els últims a arribar a la festa. La població ja té la fenya, fa la seva vida, es forma, es diverteix en un àmbit supramunicipal. Això és el fet metropolità.
No només la ciutadania ja viu l’urbs com un tot, sinó que també ho fan les empreses i organitzacions. La Franz Schubert Filharmonia, el festival Guant, TAC12 o el Diari Més amb la seva secció «Àrea metropolitana» són exemples en què Tàrraco viva, Trapezi i d’altres projectes d’èxit del territori haurien de començar a emmirallar-se.
A l’altre extrem hi trobem el Partit Popular, amb la seva moció sobre la capitalitat al consell plenari tarragoní, i els estirabots de l’alcalde de Salou no assistint a la reunió del Grup impulsor de fa quinze dies i amenaçant, la setmana passada, de sortir del grup impulsor si es manté el projecte del TarmCamp. Demagògics, de mirada curta, insolidaris, com molta de la política actual.
Aqueta política curterminista (a quatre anys vista concretament) és la que pot fer descarrilar per enèsima vegada una millor vertebració de les institucions de l’àmbit central del Camp de Tarragona.
Sense una governança compartida la ciutat seguirà funcionant, però hem d’aspirar a fer-ho de manera més eficaç, més eficient, més sostenible, més solidària…
L’àrea metropolitana ja existeix perquè, metropolitanament, és com la gent la viu i com moltes organitzacions ja funcionen. Confiem en que els nostres líders polítics ho reblin.