Tabacalera: sense pla

La capacitat de gestió municipal de Tabacalera es inversament proporcional al sentit comú i al que passaria al sector privat. Haurien rodat caps. D’igual forma passaria amb el Preventori de la Savinosa....i el Banc d’Espanya. Ja és nostre fa més de 14 anys!!! Però ja se sap, cap advocat reclama a l’administració per danys al patrimoni. Potser algun dia si. I potser caldria ja!

No negaré que l’imaginari de gestió de Tabacalera és immens. Com immenses les idees, malgrat la irracionalitat que me les fa incòmodes i no comestibles. Avui he tornat de les Terres de l’Ebre. No diré d’on. Aquell territori vibra. Hi ha autèntic bullici i implicació pública per potenciar el territori. I els hi dic, estimats lectors, en 10 anys les Terres de l’Ebre seran un mirall on aprendre a fer be les coses. Territorialitat, vehemència i lluita política contra el centralisme que cap partit polític que ha governat a Tarragona s’ha atrevit a tocar. De nou, a patir 4 anys de sucursalisme polític. Crec que és el que toca i el que passarà.

Tabacalera és un laboratori erràtic de propostes. Ja es van tirar mes de 3,3 milions d’euros amb la façana verda i no ha passat res. Diner públic malbaratat. Però Tabacalera no admet més errors. Tarragona ja no admet errors. I es que una cosa es tenir les arques municipals buides i l’altra és no tenir idees de futur. I no se’n veuen. Veurem amb el POUM.

Amb la necròpolis al costat, Tabacalera només pot ser un gran museu arqueològic. Però cal tenir valor de denunciar la deixadesa decimonònica de la Generalitat de Catalunya tancant la necròpolis. Cal atrevir-se a reclamar territorialitat, cultura i identitat pròpia. I inversió. Caldria una campanya d’ètica pública: «Cap edifici públic tancat. Tots a rendir...».

Des de la fàcil opinió, però no indocumentada, he de dir que estic en contra de la destinació de l’edifici a aspectes universitaris. Estic en contra de que aquest edifici de 4,7 hectàrees de terreny y 65.600 m2 sigui un calaix de sastre per anar apanyant petites idees que son moviments erràtics i de poc recorregut. Moviments fàcils i de cara a una galeria inadequada.

Avui, Tabacalera ens apareix cadastralment com a us esportiu. Flipant. Té algun sentit? O és alguna estratègia? Amb un pressupost d’obres per a aquest centre universitari (segons els mitjans de 4,6 milions d’euros) es pot assumir fer obres en uns 2.300 i 2.500 m2 d’edifici per a aquest ús educatiu. I mentre, la resta no te pla? Bé, si! Una capseta per a l’arxiu, una altra per entitats diverses. Tothom hi te un pedaç d’herència i drets en la gran casa del tabac. 

Paradoxalment infumable, perquè Tabacalera no te pla de viabilitat. Es com una coartada de patada i endavant. Es com anar ocupant una casa de forma desordenada i sense criteri, mal posant els mobles i els usos per arribar a una situació caòtica i no desitjada on si no es fa un manteniment i una rehabilitació integral es malbaratarà un edifici que, avui, tal i com està pot tenir un valor de reemplaçament net (depreciat per la conservació) de més de 90 milions d’euros.

D’alguna forma Tabacalera està essent ocupada i no habilitada. Una ocupació sense pla director ni pla estratègic i que inhabilita l’edificació per a altres qüestions superiors, i en pot hipotecar greument el seu futur.

I es que quan una verdura te forma allargada, és de color taronja i la mossega un conill, és una pastanaga i no un bolet. 

I Tabacalera és i ha de representar un emblema cultural per a la ciutat i el territori. I si hi ha una mica d’ambició política i perspectiva (cònica, el·líptica, militar o isomètrica), però perspectiva, podem tenir el gran museu arqueològic del camp de Tarragona. Aglutinador. Necessari. Una aposta cultural de nivell, ni que sigui a costa de sacrificar la ‘mamadeta’ anual.

Soc dels que opina que Tarragona ha de tenir un pes cultural important. I un museu arqueològic a la vora de la Necròpolis (tot en una illa) és «blanco y en botella». Hi ha molts usos i activitats paral·leles a la museïtzació i que poden emplenar de sentit aquest gran espai per als propers 50 anys. I es que el problema de Tarragona es troba en la forma de pensar a 4 anys vista. Sense buscar un consens que superi la política i que és diu acció civil i ciutadana a llarg termini. Tal vegada cal anar a Reus a rebre alguna classe!.

Algú ha de demanar responsabilitats polítiques molt serioses pel malbaratament del patrimoni. I Tabacalera és una punta de llança. Possiblement estem en la ciutat espanyola que més metres quadrats d’edificis públics tancats te, en desús i perdent valor. En això, segur que som els primers. I aquest malbaratament del patrimoni públic això no es reprovable?