La Sanitat Pública en flames

Quan arriba l’estiu, i hem d’anar al CAP, sovint ens trobem amb la situació que la nostra Dra. o Dr. de capçalera està gaudint de vacances merescudíssimes, però aleshores hi ha un substitut/a, això amb sort si han posat a algú que faci la substitució, perquè des de fa un temps enrere, anem al CAP i, sorpresa: no es cobreixen les vacances o baixes! Se sap que, fins i tot, a vegades en alguns centres d’atenció primària no tenen metgesses de família ni pediatres que ens puguin atendre, i ens deriven al servei d’urgències. 

Les llistes d’espera són interminables, poden trigar més d’un mes en citar-nos per fer la visita amb la nostra metgessa de família, quan fa uns anys no es superaven les 48 h, després si el cas ha de ser derivat per un facultatiu especialitzat, uns vuit mesos, més o menys, per ser visitat per l’especialista, i el greuge posterior de la demora en les possibles proves mèdiques que siguin necessàries per a un diagnòstic. Si anem sumant, ens trobem a aproximadament uns 18 mesos totals per a un diagnòstic definitiu, i depenent del resultat seràs o no a temps per a posar-hi tractament. Si és massa tard, possiblement no es podrà fer res per salvar la vida del pacient.

Per tant ens plantegem les següents qüestions:

Qui es responsabilitza d’això? El personal sanitari? No! En la nostra opinió, la responsabilitat recau en el Govern de la Generalitat, més exactament en la conselleria de salut.

Sembla que no importa la salut de la població, ni de les usuàries ni de les treballadores de la sanitat pública. Què, per cert, estan esgotades de doblar torns per falta de personal. Com pot ser? Com hem arribat a aquesta gravíssima situació?

Històricament, a Catalunya hem gaudit d’una de les millors sanitats públiques, envejada per moltes i essent un model a seguir. Per si això no és suficient, a principis d’aquest estiu, el Govern de la Generalitat, actualment en funcions i presidit per ERC, ha demanat als centres sanitaris una “contenció econòmica” que ens sembla totalment injustificada, no es poden aplicar més retallades, perquè no ens oblidem que a principis del mes d’abril de 2024, el govern va aprovar un crèdit extraordinari de 1.850 milions d’euros, dels quals incorporaven una partida per salut i ara diuen que no hi ha diners.

A la ciutat de Tarragona, com en altres municipis, també es produeixen aquests tipus d’ajustaments econòmics en el sistema de salut.

La secció sindical d’Infermeres de Catalunya (IdC) de l’Hospital Universitari de Joan XXIII ha expressat la seva preocupació denunciant les noves retallades, amb el missatge de “contenció econòmica”, a les direccions del centre hospitalari Joan XXIII i centres d’atenció primària del ICS.

Les seves reivindicacions diuen: “Exigim que es garanteixi els recursos necessaris per oferir una sanitat de qualitat i protegir els drets dels professionals, en la sanitat s’ha d’invertir i no retallar. Això té un impacte directe en la qualitat assistencial i en la salut dels usuaris, amb llits i quiròfans tancats que allargaran llistes d’espera, també afecta els treballadors que se’ls denegava dies de descans per manca de professionals, i sobrecàrrega de treball en el servei d’urgències. Signat: Sindicat d’Infermeres de Catalunya (IdC)”.

Reflexionant el malestar que provoquen aquests ajustaments hem de dir:

Bona part de la gestió sanitària es realitza a través de gestió privada, possibilitant que els prestadors prioritzin els seus beneficis a la salut de la població, a més, provocant múltiples llistes d’espera, greuges entre treballadores i treballadors que tenen diferents condicions laborals, en funció de l’empresa per a la qual treballen i fent les mateixes tasques.

 

Per revertir aquesta situació, s’hauria de desprivatitzar la sanitat i posar fi a la concertació publicoprivada, enfortir l’Atenció Primària, destinat el 25% del pressupost, enfortir als equips d’Atenció Primària, recuperar els serveis perduts, ampliar serveis de fisioteràpia, dentista i salut mental. Millorar les condicions laborals dels professionals, establir un pla de Xoc per a salut mental, augmentar el nombre de psicòlegs clínics fins a cobrir el dèficit actual d’especialistes.

Què més ha de passar perquè admetin que tots aquests ajustaments estan afectant la salut de la població? És important seguir vigilant i defensar la salut pública per garantir una assistència adequada a la població.