La màquina del fang, en acció

Recordareu ara fa uns mesos com determinats mitjans, i els portaveus del Vox-PP, anaven plens de declaracions sobre la “corrupció” i les “irregularitats” del Govern en la compra de material sanitari durant la pandèmia. Només cal anar a Internet per recordar les barbaritats que es van dir, les dimissions que es van exigir i les afirmacions que es van fer que ara resulta que són una falsedat absoluta, segons afirma la mateixa justícia.

Per cert, tant aquesta querella, recentment arxivada, com la immensa majoria de denúncies similars són presentades o bé pels partits ultres o bé per pseudo-sindicats d’extrema dreta que s’han especialitzat a bombardejar els jutjats d’instrucció amb querelles i més querelles amb teories inversemblants la majoria de les quals són arxivades, però unes poques aconsegueixen que s’obrin diligències... i amb això n’hi ha prou.

I amb això n’hi ha prou... per destruir reputacions, matar civilment persones honorables i intentar tombar Governs democràtics. En tenim una magnífica mostra amb la querella presentada per aquests grups d’extrema dreta contra la dona del president del Govern. Perquè entenguem del que estem parlant la mateixa associació ultra que presenta la querella afirma que “no sap si és veritat” però que “trasllada” al jutjat la informació que ha sortit “a la premsa lliure”. I quina és aquesta, denominada, “premsa lliure”? Doncs determinades webs a Internet -per dir-ho suaument- amb una línia editorial idèntica a la del Vox-PP.

Aquestes webs fan insinuacions i difonen rumors o insídies, òbviament sense aportar cap prova ni contrastar res, després els grups aquests dels pseudo-sindicats d’extrema dreta ho porten als jutjats i, alehop!, si algun jutge d’instrucció ho admet a tràmit ja tenim, amics i amigues, el “cas X”.

Un cop s’obren diligències judicials els portaveus del Vox-PP, o directament el mateix senyor Feijoo, surten en tromba a exigir la dimissió del Govern davant de “la corrupció del president i la seva família”. 

Així com sona, amics i amigues, amb aquesta impunitat, aquesta falta de sentit moral i aquesta absència absoluta d’un rigor mínimament ètic i democràtic. Sense escrúpols. No podem tombar a les urnes al president Pedro Sánchez? (deuen pensar), doncs tranquils, sempre ens quedarà alimentar i radicalitzar la màquina del fang.

I així un dia es denuncia a dona del president i unes setmanes després al seu germà, un professor de música absolutament aliè a la política, però és igual, és el germà del president! També, acusat de tot menys d’haver participat en l’assassinat de Kennedy (ja em perdonareu la ironia).

Mireu, un element essencial en una democràcia que mereixi aquest nom és la presumpció d’innocència. 

S’ha abusat molt d’aquest terme i s’ha vulgaritzat el seu sentit fins al punt que ha perdut l’essència del que significa: que tothom és innocent fins que una sentència judicial ferma afirma el contrari. Diguem-ho clarament, a la nostra societat, darrerament el que sembla que s’ha instal·lat és la presumpció de culpabilitat.

O sigui, imagini’s que qualsevol afirma que vostè -que està llegint aquestes línies- és, en realitat, un líder terrorista. Doncs bé, en termes democràtics aquesta persona hauria de provar la seva afirmació que fa davant de la justícia i aquesta s’hauria de pronunciar, però amb la teoria de la presumpció de culpabilitat la lògica és a l’inrevés, seria vostè qui hauria de demostrar que no és un terrorista!

I aquest pendent inclinat és enormement perillós per la democràcia perquè ningú està segur de què algun cop la màquina del fang no s’aturi sobre la seva persona i acabi destruint la seva vida (com a mínim, que no es trobi enmig de l’escenari, víctima d’un escarni politicomediàtic).

O bé reforcem els mateixos conceptes bàsics del que és una democràcia plena: la presumpció d’innocència, el dret a la dignitat de les persones, una informació veraç (és a dir, una informació verídica i contrastada, i no publicar notícies falses o mentides, directament), el respecte al teu adversari polític (que no és el teu enemic a qui has de destruir com sigui, sinó una persona que té milions de vots al darrere), etc; o bé fem això o els Trump, Bolsonaro, Milei, Lepen, Abascal, etc. tindran via lliure per fer les acusacions més delirants i agitar les conspiracions més al·lucinants.

Només cal llegir una mica de la història del segle XX per saber com acaben determinades dinàmiques.

Ens hi juguem la democràcia. Ni més, ni menys.