Un milió d’habitatges: objectiu 2030
El problema d’accés a un habitatge actualment a Espanya és un factor d’incertesa. Els experts ja no parlen de la bombolla immobiliària com va passar abans del 2008, però si manifesten que els elevats preus ja s’han convertit en un factor limitant per al creixement. El Banco Bilbao Vizcaya Argentaria/BBVA Research en el seu informe del mes de juny, va manifestar aquestes advertències.
Empreses, administracions, col·legis professionals, institucions ja fa temps que avisen que hi ha una tendència vers la manca d’habitatges. El Banc d’Espanya calcula que hi ha un dèficit de 600.000 habitatges, molt més que les 184.000 assequibles que aspira a construir el govern central. També sabem que el 40% de les llars que viuen de lloguer tenen dificultats.
Segons el BBVA ara tenim un bon moment econòmic: previsió del 2,5% de creixement pel 2024 i el Fons Monetari Internacional ho fa fins al 2,4% i el Banc d’Espanya, fins al 2,3%. Els càlculs del BBVA es basen en l’augment de la població i el format mitjà de les cases faran necessaris un milió d’habitatges fins al 2030. És a dir, 170.000 a l’any.
El BBVA no comparteix el que fan les administracions per tres motius: 1. Els controls de preus no resolen la manca d’oferta i inclòs podrien agreujar-la; 2. El retard amb la Llei del Sòl pot dilatar els plans urbanístics i 3. Mesures que augmentin la demanda en un context d’escassetat d’oferta, com els avals ICO, pressionaran a l’alça els preus.
Hem de tenir en compte que el 71% del nou treball creat l’any 2023, procedeix de les persones nascudes a l’estranger i que necessiten una resposta residencial. El Banc d’Espanya calcula que entre el 2024 i el 2026 la població espanyola augmentarà en 700. 000 persones. Aquesta immigració és un dels motors de l’economia, el que BBVA qualifica de ‘creixement extensiu en lloc d’intensiu’.
Aquest informe mostra que ara hi ha, en les zones urbanes, 1,1 habitatges per llar, enfront de les 1,6 entre 1997 i 2007. La mitja de construcció d’habitatges protegits arriba a 10.000, quan entre el 2003 i el 2011 superava amb escreix les 75.000. L’augment en el cost de la vida, principalment l’habitatge, és un dels elements que produeixen un canvi de sentiments que tindrà conseqüències en les polítiques públiques. Al BBVA li agraden mesures com la línia d’avals del govern per construir habitatges per 2.000 milions d’euros. Catalunya és l’única comunitat que aplica fins ara, el control de preus de lloguer inclòs en la llei estatal d’Habitatge, en identificar una àrea tensada de 140 municipis, Barcelona inclosa.
La Comissió Europea planteja un ‘Pla Europeu d’Habitatge Assequible’. És una de les grans línies estratègiques a resoldre, en aquest mandat que s’acaba d’iniciar.