Opinió
‘Ensaladilla russa’
Les cometes el titular es justifiquen perquè no tinc clar com es diu en català normatiu ‘ensaladilla’. Potser ‘ensaladeta’ o amanideta. Tampoc entenc el diminutiu, ja que gairebé mai és petita, més aviat més copiosa i consistent. Fent la mili el campament «Los Castillejos» a l’Arbolí, prop de la Mussara, em va sorprendre que l’anunci del menú del ranxo figures com entrant ‘ensaladilla nacional’.
Temps de franquisme dur i militaritzat, res que vingués de Rússia era acceptable. Nacional i no espanyola com se’n deia de les truites, denota una clara intencionalitat política i no local. Corria la brama de què l’ensaladilla russa era un invent de la Guerra civil. Es deia que van ser els membres de les Brigades Internacionals que trobaven les amanides poc consistents, que demanaven que afegir-hi patates i una salsa més consistent com l’allioli o la maionesa. Els brigadistes centreeuropeus, xecs, polonesos, alemanys, eren russos per extensió. Com tantes llegendes, falsa.
L’ensaladilla com a barreja de verdures fresques figura els menús des de la meitat del segle XIX. L’ensaladilla Olivier atribuïda a Lucienne Olivier, cuiner francès ho va incloure el menú l’any 1864 per suggeriment d’un client d’origen rus, al seu restaurant de Sant Petersburg. De fet, a Rússia no sembla que mai hagin sentit parlar de l’amanida russa. Com llegenda és també és la participació de Rússia en el procés independentista Català.
Una altra brama què fa temps que roda, incloent-hi una pretesa participació de 10.000 membres de l’exèrcit rus per ajudar a la independència de Catalunya, com uns nous 100.000 fills de Sant Lluís de 1823. Imaginacions desfermades no expliquen com 10.000 fills de Putin podrien desplaçar-se a Catalunya i, encara més, com participar en cap acció. Les manis catalanes s’han distingit per ser pacífiques i netes, ni un paper a terra, deixant de banda Urquinaona.
Tot forma part de la demonització del president Puigdemont: «puigdemonitzat». No tardarem a veure que l’acusen de pederàstia, de blanqueig de capitals, tràfic de negres o de blanques, perquè creuen com «el ladrón, que todos son de su condicion».
L’odi sarraí contra els independentistes en particular i els catalans en general, té una història llarga sostinguda de des de nombrosos components de la societat espanyola. Com que d’ençà de l’amenaça de la guerra Ucraïnesa, Rússia torna a ser l’enemic a batre, s’associa com una ensaladilla russa el component del moviment independentista. Així, com a una amenaça a la Unió Europea, és una mostra més que aquest odi no té aturador.
Quan els pusil·lànimes rotatius polítics europeus miren amb por l’amenaça de l’est, ja hi va bé afegir els catalans com perillosos terroristes, pagats per l’or de Moscou, per cert, aquell que mai va tornar Stalin.
La Unitat 29155 del GRU, ha estat identificada com la dedicada a interferir en la política catalana. Podia haver estat la unitat 34089, però vint-i-nou, més el fatídic 155, sembla més adient.
Per cert, el seu maligne «spy master», Sergei Motin, va tenir la delicadesa de morir-se el 2018 d’un càncer de pulmó que li havien diagnosticat a la Clínica Diagonal, d’on va fugir sense pagar. Tal cosa ja la fan els espies. Tot això és veritat, però no cal que us ho creieu. Per cert, i parlant de coses sèries, l’‘ensaladilla russa’, amb maionesa o amb allioli?