Promoguda per August gairebé trenta anys abans de Crist

He de reconèixer la considerable fascinació de les jornades Tarraco Viva. Les segueixo des de la primera edició de l’any 1998 i els felicito per la seva tasca de recreació històrica sobre Tàrraco, així com pel manteniment de la flama patrimonial. Us vull encoratjar perquè continueu millorant, avançant cap a un nou full de ruta: emprendre un salt cap a una funció estructural continuada, física i estable, creant tot d’una el ‘Parc Temàtic Tarraco Viva’, ferm i permanent. Faedor, només cal disposar d’un espai i, per endavant, rebre l’ajut de qui ho pugui finançar.

Davant d’això, penso que us trobareu en dejú de com sortir-vos-en. Tot seguit, us explicaré un exemple: ‘El Poble Espanyol de Barcelona’, creat l’any 1929 en temps d’Alfons XIII. És ara un recinte temàtic que representa les províncies i ciutats d’Espanya amb rèpliques d’edificis i espais tradicionals de cadascuna. Aviat acomplirà cent anys i encara rutlla amb èxit, amb rèpliques físiques i culturals per a l’oci, mantenint instal·lacions interiors i exteriors, tot plegat rodejat d’una muralla. 

Doncs aquí podríem crear un bessó temàtic, però de ciutat: Tàrraco. Una recreació romana física i històrica amb carrers, comerços, edificacions, habitatges i espais interiors. Una versió complementària viva del que ara només podem veure amb fonaments soterrats, i permetent als visitants conviure i bellugar-se per una Tàrraco complementària a les versions de Tarraco Viva. No hi ha dubte que toparíeu amb el nostre llegendari xovinisme tarragoní, aquell «no cal bellugar-se massa, ja ho tenim tot».

Però amb el patrimoni no s’ha d’avenir sempre, hem de parar taula amb bones estovalles. S’ha de consolidar i protegir el present i el que està desamagat. Del meu suggeriment a Tarraco Viva, ensumo la flaire que les forces polítiques tornaran a la inanitat del ‘ni puto cas’, com amb d’altres idees dels –perdoneu-me– carallots com jo que n’han exposat.

Tot el que envolta Tarragona em porta a dir que és la caixa de cabals del nostre patrimoni, contenidora de Tarraco, Colonia Iulia Urbs Triumphalis, joia del disseny romà promoguda per August gairebé trenta anys abans de Crist i una ciutat superior a Barcelona i Madrid que honra Catalunya. Un cop obert aquest estoig de seguretat, personalment poso en valor la inversió executada en el patrimoni, que, al meu parer, és tan justa que no arriba a l’aprovat. El Patrimoni Mundial de la Humanitat és un llistó molt alt, i moralment ara mateix en tinc prou criticant el resultat d’aquella designació, producte final del meu genuí cap calent.

El sotasignat, l’any 1995, essent Diputat al Parlament de Catalunya i Conseller del Patrimoni de Tarragona, furgant la història política dels setze anys democràtics, vaig evidenciar que a ningú, ni polític, ni alcalde, ni regidor, se li havia acudit que Tarragona mereixia ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Així que vaig proposar-ho al Parlament de Catalunya i s’aprovà per unanimitat. Amb el suport institucional de la Generalitat, l’Ajuntament, cofoi, endegà els tràmits. 

De debò, quan vaig fer la proposta a la més alta institució de Catalunya, sens dubte i per descomptat, era clarament inclosa en els meus propòsits polítics. I endavant, tampoc vaig preveure que seria de gran importància per a Tarragona i el seu patrimoni. Al cap de cinc anys, trobant-me aliè a la política, la UNESCO atorgà a Tarragona aquell desig meu.

Enguany, trenta anys després, em justifico moralment el dret de qualificar d’aprovat justet els resultats d’inversions en patrimoni. Per fer via, no enumeraré les mancances menors, sinó que nomenaré les grans, com la rehabilitació de la Necròpolis Paleocristiana, que ha estat primordial durant tants anys. Ara l’han promès per al 2025 i diuen que encara estan recollint informació. De l’imprescindible nou Museu Arqueològic, promesa del segle passat, potser pensen que no cal, perquè gaudim de les obres de l’actual, tan passades de mandroses allargant-se més enllà del quinquenni.

Pensàveu que havia acabat? El darrer mes de juny, la feredat patrimonial m’envait en veure a la premsa una escultura dels apòstols de la portada de la Catedral amb el cap ple de cagades de coloms. Esbrinant l’arxiu, em sembla que era precisament Sant Pau, perquè és l’únic que porta el mantell recollit a la romana. És vergonyós.

Torno als editors de Tarraco Viva. Us preguntareu on podria situar-se el ‘Parc Tarraco Viva’? Doncs al Morrot de l’antic Preventori Savinosa, que té les característiques i qualitats per acollir-lo per sempre.