‘Lions led by donkeys’
S’atribueix al general Erich Ludendorff de l’exèrcit dels Poders Centrals a la I Guerra Mundial, a la vista del coratge i valentia dels soldats britànics davant de les destrosses patides per decisions estratègiques errònies, que eren «Lions led by donkeys», traducció que deixo al lector. Hi ha referències més antigues, com un proverbi àrab que diu «un exèrcit d’ases manat per un lleó, sempre vencerà un exèrcit de lleons manats per un ase».
El cos de Mossos d’Esquadra, des de la seva restitució el 1985, han estat una de les més importants realitats de la Moderna Catalunya. La seva constitució, els seus principis, el seu capteniment, la seva professionalitat, la seva pràctica diària, han estat una benedicció pel país oferint un servei policial i una seguretat mai coneguda anteriorment.
Massa temps les forces policials a Catalunya han tingut funcions repressives i de control de la població civil. Vigilància, en deien. A més de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, durant el franquisme hi havia carabiners («Cuerpo de Carabineros») a les fronteres i duanes. Als trens, la policia dels ferrocarrils, vestits amb un uniforme de pana marró i armats amb Winchesters. Policia portuària als ports, guàrdies forestals armats i el somatén.
La Guàrdia Civil, amb una història amplíssima i benemèrita de cos de seguretat, mai ha deixat de ser un cos militar. La seva també llarga història de contribució a la repressió en diferents períodes històrics, mai serà oblidada i, almenys a Catalunya, mai s’ha sentit com una policia de la gent. El cos de la Policia Nacional arreplega un historial massa compromès amb els diferents governs durant la dictadura franquista i després, amb les xacres de la Brigada Politicosocial un temps, i la «policia patriòtica» més recentment.
Els altres cossos armats van desaparèixer en bona hora, quan la seva composició i organització restaven poc útils. A banda de les Guàrdies Urbanes de les poblacions grans, el recurs policial a Catalunya, deslliurat de capteniments repressius, ha estat el cos dels Mossos d’Esquadra. Per primera vegada a la història el país ha tingut un cos policial no militar. Per primera vegada un cos policial amb tasques de protecció, d’ajuda, de socors, de tolerància, que parlés la nostra llengua i comprengués la nostra cultura i peculiaritats.
No s’escau contrarestar les seves actuacions tantes vegades eficaç, exitosa i fins i tot heroica, amb esdeveniments recents que, si alguna cosa fan palesa, és la distància entre els comandaments i els mossos. Les decisions operatives al voltant de la investidura del nou president de la Generalitat, alhora desproporcionades i inútils, empitjoraren amb la patética roda de premsa protagonitzada pel cap dels Mossos i el conseller d’Interior, òbviament cessants.
Tampoc va ajudar gaire la manifesta incompetència del tantes vegades bescantat Centro Nacional de Inteligencia, organisme responsable de donar cobertura a les dèries persecutòries de jutges i magistrats del Tribunal Suprem, aquests més interessats a derrocar el gobierno del estado que en complir la llei i les lleis.
La Policia catalana, el cos de Mossos d’Esquadra en conjunt, i recordant el que deia el general Ludendorff, queda bastant per sobre de juristes prevaricadors i comandaments inútils. I això han demostrat de fa un bon temps i per un esperançat futur.