‘Lo puto amo’
Hi ha una màgia especial que es desperta quan una persona entra a la seva feina amb la sensació que allò que fa té un valor més enllà del sou que cobra. Aquesta màgia es diu motivació, i és la clau que transforma un treballador en algú que treballa com si l’empresa fos seva. No és només una qüestió de responsabilitat, sinó d’orgull i pertinença, de sentir que cada petit detall importa, que cada acció contribueix a un bé major.
Quan un treballador se sent valorat, quan veu que el seu esforç és reconegut i que la seva veu és escoltada, la feina deixa de ser només una font d’ingressos per convertir-se en una extensió de la seva pròpia identitat. Llavors, no fa les coses perquè li toca, sinó perquè vol. S’esforça a fer-les bé, amb cura i dedicació, perquè sent que està construint alguna cosa important, com si fos l’amo del que fa. Aquesta sensació és poderosa; és el que diferencia una empresa que prospera d’una que simplement sobreviu.
Aquesta és una experiència que conec molt bé. Durant anys, vaig treballar sota l’estrella d’una gran empresa, però mai vaig sentir que era un empleat més. Des del primer dia, vaig veure aquella feina com si fos la meva pròpia empresa, com si el futur de tot plegat depengués de cada decisió que prenia.
Aquella responsabilitat no era imposada, sinó nascuda de dins, d’una profunda connexió amb els valors de l’entitat i la seva missió. I quan treballes amb aquesta dedicació, amb aquest sentit de propietat, et converteixes en alguna cosa més que un simple treballador: et converteixes en part essencial d’un projecte que t’enorgulleix.
Però aquesta màgia no sorgeix del no-res. Necessita un entorn que la cuidi i la cultivi. Els càrrecs intermedis, els líders que guien equips, tenen el poder de fer que els seus companys mirin la tasca que fan amb ulls nous, com si fos seva. Si aquests líders són capaços de motivar, d’inspirar, els treballadors deixaran de veure l’empresa com una simple obligació i començaran a veure-la com un projecte compartit, on cada èxit és també el seu èxit.
En canvi, quan falta aquesta motivació, quan no es reconeix l’esforç, la feina es converteix en una càrrega. El treballador fa el mínim, sense passió, sense ganes. L’empresa es ressent, perquè aquell que no se sent valorat, que no veu un futur on ell sigui part fonamental, no té cap incentiu per anar més enllà del que se li demana. El negoci perd el pols que només el treballador motivat sap donar.
El secret per fer que algú treballi com si fos l’amo no està només en el sou, sinó en la manera com se’l tracta, com se’l fa sentir. Un treballador motivat és un tresor per a qualsevol empresa, perquè donarà tot el que té, no només pel seu propi benefici, sinó perquè creu en el que fa. Quan un es sent part d’alguna cosa més gran, quan treballa amb passió, l’èxit de l’empresa es converteix també en el seu èxit personal. I això, al final, és el que fa que tot plegat valgui la pena.