Ai, senyor!

A Bigotis de Pica (bigotisdepica@gmail.com) estan preocupats, com la major part d’associacions de defensa dels animals, pel gran nombre d’abandonaments de gats, gossos i altres mascotes (fins i tot cavalls!) que es produeixen a l’estiu. Caldria conscienciar que un gat, un gos, una fura o qualsevol altra bestiola no és una cosa que es pugui usar i tirar al nostre caprici. S’ha de tenir molt clar què hem de fer quan una mascota entra a casa nostra. Adoptar, sí; però amb seny.

I, parlant de seny, l’altre dia Mixeta i les seves companyes, després d’una passejada per la ciutat, iniciaren una conversa molt animada.

-Què voleu que us digui! A Tarragona tot es fa a mitges, sigui quin sigui el Govern municipal que la regeixi! -observà la Boni- Recordeu la quantitat de vegades que ens han dit que es redactar tal o tal altre projecte per a fer... res?

-Sí! Es va fer molt rebombori amb allò d’«El Banc d’Espanya és nostre!»... Han passat els anys i allí no s’hi ha fet res! -exclamà la Kedi.

-Com no hi ha manera que arrenqui alguna cosa coherent a la Tabacalera! -feu Mixeta- Cada vegada que passo per allí em cau l’ànima a les potes i, més, si tinc el mal acudit d’entrar en alguna de les exposicions que allí s’hi fan. Trobo molt bé que hi hagi activitats, però també s’hauria de tenir cura de l’edifici. Sort que aquestes exposicions normalment són fosques i no es veu la deixadesa que impera en els diferents locals.

-És com la Quinta Sant Rafael! -tercià Kedi- Deu estar molt ben construïda perquè encara no s’hagi ensorrat! I mira que han dit que s’hi farien la tira de coses! Però, a l’hora de la veritat, res de res. I això, mani Pau, Pere o Berenguera, que en l’art de dir que faran i no fer res són uns artistes.

«-Tens raó! -miolà enrabiada Boni- I, ja que parlem d’artistes, trobo molt bé que s’hagi dedicat un monument a l’arquitecte Jujol. El que ja no trobo tan bé és que es deixi caure una de les seves obres més emblemàtiques: el Teatre Metropol. No sé quants cop he sentit dir que aviat es restaurarà, que… etc.!

-És que aquesta ciutat no té remei! Mireu -observà Mixeta-, hi ha molta preocupació per si venen més o menys creuers, que si hi ha un excés de turisme de masses... No cal patir! Aviat no vindrà ningú. Us heu fixat com n’està de bruta la ciutat? No sé si és cosa del fet que les màquines de la neteja estan quasi totes esgavellades o que no es fa complir els seus compromisos a les empreses adjudicatàries d’aquest servei. El cas és que els carrers fan angúnia!

-Sí, com certs «humoristes» amb tractament d’«Excelentísimo Señor» !- rondinà Kedi.

-Què vols dir?

 

-És que no vas sentir al Sr. Óscar Puente, ministre de Transport, explicant al Senat l’acudit de què, pel que fa a la xarxa ferroviària, la inversió a Catalunya supera a totes les de les altres comunitats? -remugà Boni amb sornegueria- Pobres d’aquestes comunitats si reben menys que Catalunya! I, a sobre, es vantava del Corredor mediterrani, posant èmfasi en l’arribada del tercer fil a Tarragona. Què voleu que us digui, a mi em fa por això que la major part del pes del transport ferroviari graviti sobre un dels tres carrils.

-La veritat és que no ho veig clar. Això no deixarà de ser una txapussa, que és un dels esports nacionals. I per aquest «pegat» haurem d’estar, a partir del dia de la Mercè, sense servei directe entre Tarragona i Barcelona? El Sr. ministre va dir que reconeix que aquests treballs comportaran greus afectacions al servei a partir d’aquesta data, però també va defensar que és l’única manera de millorar el servei. Tot un humorista, vaja!

I amb un «Ai, Senyor!» a cor, les tres gatetes van donar per acabada una conversa a la qual a mi no m’hi havien convidat.