50 anys de la fundació de Convergència Socialista de Catalunya

Poques vegades la creació d’un col·lectiu polític ha tingut tanta importància en el futur del país, com va ser al juliol de 1974 l’inici del procés de confluència de Convergència Socialista de Catalunya.

En aquell moment es trobava gent que provenia del MSC (Moviment Socialista de Catalunya), el PSAN provisional ( va abandonar poc desprès el procés), Reconstrucció Socialista de Catalunya, sectors del Topo Obrero, membres no alineats de l’Assemblea de Catalunya, ex militants del dissolt Front Obrer Català, integrants de Cristians pel Socialisme...

Era el primer pas des de l’acabament de la guerra civil per reconstruir l’espai socialista, després de que militants com Josep Rovira, del POUM, reflexionessin, sobre les conseqüències de la derrota i dels resultats de la segona guerra mundial, als anys quaranta i arribessin a la conclusió, que començava un camí molt llarg per aplegar a tots els socialistes de Catalunya en un gran partit.

No hi ha dubte que el MSC va posar la primera llavor i que la seva política unitària i no sectària envers a totes les forces democràtiques de l’oposició al franquisme va ser cabdal per arribar a la Convergència Socialista. Però sens dubte el que va ser més important és que aquell socialisme renovat va connectar amb amplis sectors de la societat catalana del anys 70.

Oferia un projecte que no es quedava ancorat en el passat i incorporava en aquell procés a molts catalans i catalanes orfes d’organització política però amb idees de progrés, justícia, llibertat i socialisme des de una perspectiva societària i autogestionària.

Els marges del socialisme a Catalunya es van ampliar amb la incorporació de centenars de joves que venien de l’esquerranisme d’aquells anys, influïts pel maig francès, la primavera de Praga, les lluites obreres a les fàbriques d’Europa i a les Universitats d’arreu del món, que bullien contra l’autoritarisme d’una societat que no responia a les seves demandes de justícia i llibertats. Volien acabar amb la política de blocs, que les grans potències havien imposat en el seu nou ordre mundial desprès de la segona guerra mundial.

Era el primer pas per trencar amb un fatalisme acompanyat de multitud d’errors, que durant tants anys, va impedir la existència d’un partit socialista fort a Catalunya, com havia a Espanya, Alemanya, Suècia...

CSC va ser el primer procés de confluència que dos anys desprès (Novembre de 1976), amb altres col·lectius: POUM, sectors provinents d’ERC, sector Comorera del PSUC...van formar el PSC (Congrés) i que dos anys més tard (Juliol 1978), confluint amb la FSC (PSOE) i el PSC (Reagrupament) van crear el Partit dels Socialistes de Catalunya. En quatre anys es culminava un recorregut que feia arribar la definitiva unitat socialista.

Aquest procés de CSC i Socialistes de Catalunya, va ser prou reeixit ja que en les primeres eleccions democràtiques(1977), va ser la primera força política en nombre de vots i diputats a Catalunya, per davant del PSUC.

Aquell juliol de 1974 es va aprovar el document Crida per la unitat del socialisme a Catalunya. 

El gener del 1975 es celebra la primera Assemblea de Delegats amb representants de moltes comarques, treballadors de diferents rams industrials, pagesos, professors, estudiants, professionals...El juliol del 1975 la segona Assemblea de Delegats aprovava el document Pel Socialisme.

Aquella generació va donar esperança a milers de ciutadans/es. En poc temps desenes de cercles socialistes es van crear arreu del país, de les comarques de Girona a les Terres de l’Ebre, passant pel Camp de Tarragona, El Penedès, Terres de Lleida, Baix Llobregat, Catalunya Central, Barcelona...

Un col·lectiu que va donar tants dirigents polítics i intel·lectuals d’alçada: Joan Reventós,Raimon Obiols, Lluís Armet, Pasqual Maragall, Narcís Serra, Eduardo Martín... Una llista molt extensa que va contribuir a consolidar la democràcia i el socialisme a Catalunya i a Espanya.

Passats els 50 anys és un temps prou suficient per poder tenir una perspectiva que ens ajudi a entendre si la formació de qualsevol organització, en aquest cas política, va tenir importància en el seu moment i el que és més important, en el seu devenir i en el del país que es va inserir.

En el cas de CSC (Convergència Socialista de Catalunya), crec que pocs dubtes pot haver-hi en la seva rellevància, en el passat i en el present de la nostra història com a país i en el dels seus ciutadans. Sense CSC la unitat socialista a Catalunya hauria estat molt diferent o simplement no ni hagués hagut.

No puc acabar aquestes línies sense fer esment al primer cercle de CSC a Tarragona ciutat, els companys: Ramon Marrugat, Gabriel Mas, Fonxo Blanc, Lluís Fontanals i jo mateix. Va ser la primera llavor a la ciutat que en poc temps es va ampliar amb molts altres companys i companyes fins a construir un partit d’àmplies fronteres.