Preservar la cultura és defensar les comarques tarragonines

Segurament si jo li dic a vostè que més de 400 entitats de les comarques tarragonines poden dur a terme activitats culturals gràcies, en part, a les ajudes que reben de la Diputació de Tarragona aquesta informació el sorprendrà. Doncs és així. Literalment. De fet, la Diputació destina més de dos milions d’euros anuals a fer possible aquesta notable activitat cultural a la nostra demarcació.

D’aquesta manera festivals de música, programes culturals i d’oci a les comarques d’interior, el festival Di(vi)nes que vol visibilitzar la creativitat en clau femenina a través de poesia i la música, obres de teatre, projectes dels diferents centres cultural municipals, etcètera, són possibles gràcies a aquestes ajudes provinents de la Diputació de Tarragona.

I això no és fruït de l’atzar sinó d’una decisió estratègica. Sí, perquè sense cultura no hi ha identitat, ni hi ha esperit crític, ni hi ha capacitat de discernir amb criteri. I si això ha estat sempre així en aquest moment històric -penseu en Internet i les xarxes socials- aquesta disjuntiva té més vigència que mai.

Precisament perquè volem potenciar tot allò que està relacionat amb la creativitat artística i cultural, des de la Diputació de Tarragona hem potenciat les ajudes a les entitats de casa nostra que són el motor de l’activitat vinculada a la cultura que ens converteix, per mèrit propi, en una demarcació líder en aquesta vessant.

Mireu, fa poc un responsable polític de Barcelona em qüestionava aquesta decisió. «El primer de tot són les infraestructures», em deia. Per a ell això de «les activitats culturals» era poc menys que escorrialles, quelcom secundari que havia de quedar com un mer complement «al que interessa realment».

No hi ha dubte de què la dreta, certament, pensa això. Però no hi ha dubte, almenys per a mi i per a l’actual equip de Govern de la Diputació de Tarragona, de què és un plantejament equivocat. Un quilòmetre de carretera és més important que l’obra, posem per cas, de Picasso? És absurd, oi?

Hem de començar a pensar en la cultura com una prioritat política amb P majúscula, també des de les institucions. És evident, i així ho fem des de la Diputació, que cal oferir a la ciutadania una bona xarxa d’infraestructures però també és evident que l’activitat cultural que es produeix a les nostres comarques és igualment important. Una cosa no nega l’altre. No són antagònics, al contrari, són complementaris.

En aquest sentit, considero un encert la decisió del nou Govern del president Illa d’augmentar els recursos públics adreçats a la cultura. Som un territori ric en dinamisme cultural, aquesta és una de les nostres singularitats que cal saber defensar i preservar. No fer-ho, considerar la cultura com un apèndix menor sense transcendència, seria un error imperdonable.

Per això des de la Diputació de Tarragona mantindrem el timó ferm en aquesta decisió que és política però que també és moral. Defensar la cultura és defensar les comarques tarragonines, ni més ni menys. I com a diputat delegat de Cultura us animo a gaudir d’aquesta ingent activitat relacionada amb la cultura i, també, a implicar-vos, en associacions, entitats o centres artístics que puguin vehicular la vostra capacitat creativa.

Perquè estar al costat de la gent, com diem a la Diputació, és també estar al costat de la cultura.