Governar
La realitat del nou President de Catalunya és evident, ha de conquerir un objectiu vital, «governar» un país que porta massa temps ancorat en el debat permanent i molt poc en la gestió del dia a dia de la ciutadania, que si bé ha pogut acceptar la situació tàcitament, el que ara vol són respostes als petits problemes i, sobretot, veure com la gestió deixa de costat als discursos.
Malgrat el final desitjat, la cosa no serà fàcil, doncs no hem d’oblidar que, el nou govern, que neix d’un acord d’investidura, només té el suport parlamentari de poc més d’una tercera part del parlament, el que comporta que la seva capacitat legislativa té un dèficit evident, i el que pot ser més greu, inclús el potencials socis, perdedors evidents en les recents eleccions, tenen propostes oposades a la pròpia minsa majoria parlamentària.
Sembla evident, per tant, que la feina a fer es presenta farragosa i difícil, doncs tampoc es pot oblidar que el socialisme a l’Estat, tampoc té una majoria pràctica, i el que pot ser més greu per ells, depenent del dictat puntual d’opcions polítiques independentistes enfrontades a Catalunya; és a dir, el panorama comporta una greu dificultat per poder «quadrar» polítiques eficients.
Pot existir la temptació de deixar la tasca de govern a la «imatge», com una alternativa mediàtica, que pot tenir les seves repercussions, però que ens trasllada a un nou «procesisme», on les teories són les que marquen la feina a fer, com un anhel, però com un fet poc tangible.
Si entrem en la concreció de les propostes, la cosa encara es fa més alambinada, amb punts de discussió emblemàtics, com l’opció energètica, la resposta a la seguretat ciutadana, la viabilitat hídrica, la necessitat de compatibilitzar turisme i antiturisme; per no esmentar altres vessants també molt importants com és el tema migratori, la desfeta sanitària i educativa i, sobretot, l’eficiència d’una administració on els «servidors públics», massa vegades siguin els que «manen als servits», en una inversió de deures i drets cada cop més evident.
Per no esmentar el creixement econòmic que sembla la signatura oblidada per una opció progressista, més interessada a posar pegues que a resoldre problemes; i on l’exemple del centre lúdic de la Costa Daurada, es converteix en un triomf per determinades opcions minoritàries que, a més, han vist el seu discurs rebutjat majoritàriament, en totes les consultes electorals portades a terme en els darrers mesos en les zones afectades.
De ben segur, que el nou govern té desitjos de fer-ho bé, i buscar complicitats per tal d’avançar, però no estaria de més que trobés aliats de legislatura que li permetessin fer realitat la utopia que avui es veu com un fet objectiu, per molt que determinats propagandistes puguin «vendre» quelcom diferent.
Per altra banda, no oblidem que mai una opció política hauria gaudit de tant poder al país, amb el control del govern de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, i la majoria d’Ajuntaments i Diputacions de referència, per tant, el seu cabal de capacitat de decisió és fora de dubte, una altra cosa és si això es reflectirà en un programa de feina que sigui per la gran majoria dels catalans, o s’acontentarà en donar respostes «als seus», pensant que la seva Catalunya pot permetre’s avançar en millores tangibles, deixant de costat una gran part de la gent.
Espero i desitjo que la capacitat de lideratge i la trobada de consensos transversals, sigui una variable a visionar de manera urgent, com avançada per tornar al país a un camí d’èxit que tots desitgem, en tot cas l’esperança és el darrer que es perd i, per tant, no pot ser deixada de costat, malgrat els esdeveniments que puguin estar en portes, en l’àmbit local, nacional, espanyol i global, com un efecte que no es pot donar per descartat en cap anàlisi de futur.