La força dels reptes

En la vida, tots necessitem un horitzó, un motiu per aixecar-nos cada matí, un repte que ens impulsi a avançar. És en aquests objectius, en aquests goals (objectius en anglès) que tan bé coneixen els futbolistes, on trobem el motor que ens dona força. Quan els futbolistes surten al camp, no només ho fan per jugar un partit; ho fan per assolir una fita, per marcar aquell gol que els porti més a prop del seu somni. I, com ells, tots nosaltres, independentment de la nostra etapa vital, necessitem marcar-nos reptes que ens omplin el cor i l’ànima.

Recordo amb estima els dies sota l’estrella que em va guiar durant la meva trajectòria laboral. Els reptes que afrontava en aquells anys m’omplien d’energia, em motivaven a donar el millor de mi mateix, i feien que cada jornada fos una oportunitat per créixer i aprendre. Aquelles metes volants, petits objectius que aconseguia amb perseverança, no eren només fites professionals; eren una part fonamental de la meva vida, una font constant de satisfacció personal.

Ara, el temps ha passat, i les circumstàncies han canviat. La vida m’ha portat per camins inesperats, i una malaltia degenerativa m’ha limitat físicament. Però, fins i tot en aquesta nova etapa, els reptes continuen sent la meva brúixola, el far que em guia. Ja no es tracta d’assolir grans èxits professionals, sinó de trobar petits triomfs diaris que em permetin sentir-me viu, útil, i connectat amb la vida.

Un d’aquests reptes és deixar algun dia el bastó dins de casa, avançar amb pas ferm per les habitacions, sense ajuda. Un altre és baixar a prendre un tallat al cafè del barri, sentir el sol a la pell i compartir un somriure amb els veïns. I, potser el més preuat de tots, és escriure unes línies cada dia, mantenir la ment desperta i creativa, tal com feia durant els meus anys de servei. Aquests objectius, per senzills que puguin semblar, són els que em mantenen en moviment, els que em recorden que la vida, malgrat tot, encara em reserva petits moments de felicitat.

Els reptes són la nostra ànima. Ens donen motiu per seguir endavant, per superar els obstacles que la vida ens posa al davant. No importa si estem treballant o si ja hem arribat a la jubilació; sempre hi ha alguna cosa per la qual lluitar, algun somni per perseguir. Potser a l’inici d’un nou any, quan l’aire s’omple de propòsits i promeses, o al setembre, després d’un estiu de reflexió, trobem moments perfectes per marcar-nos noves fites. Però la veritat és que qualsevol moment és bo per decidir que volem ser millors, per traçar un nou camí que ens porti cap als nostres somnis.

Per això, us animo a tots a marcar-vos reptes, siguin grans o petits, professionals o personals. Busqueu aquells goals que us motivin, que us facin sentir la flama de la vida dins vostre. No deixeu que les dificultats us aturin; recordeu que, com els futbolistes, sempre podem marcar un nou gol, assolir una nova fita, i celebrar cada victòria, per petita que sigui.

La vida és un partit que es juga cada dia, i cada repte superat és un gol que ens apropa a la nostra felicitat. Tant si estem en plena activitat com si estem gaudint del descans de la jubilació, els reptes ens donen força, ens mantenen vius. I, al capdavall, això és el que realment importa: viure amb passió, amb determinació, i amb la convicció que sempre hi ha un nou repte per assolir, un nou gol per marcar.