Crisis globals
El record del coronavirus, com a referència mundial d’un problema compartit, va ser el primer ‘avis’ davant una situació que afectava per igual a tot el planeta, on les seves conseqüències, directes o induïdes, «tocaven» el nostre model de vida de manera definitiva.
Segurament, avui, poc valorem el que allò va comportar, davant l’ingent cúmul de males noves que ens transporten a un marc global complicat i difícil, on és, cada cop més irreal, predir on ens porta i quines seran les conseqüències en el futur.
Des d’una anàlisi objectiva podem visualitzar en el nostre dia a dia, novetats crítiques en el vessant ‘informàtic’, on per un problema puntual es pot paralitzar quasi tot, o les que suposen dubtes energètics en funció d’interessos obscurs que varien el cost de manera unilateral i amb explicacions poc clares; per no esmentar el tema migratori amb ‘refugiats’ als que se’ls ha de donar resposta, en un marc polititzat on el que sembla que preval és el ‘curt termini’; també el vessant ‘ecològic’ real, però amb interessos econòmics poc clars que sembla que vulguin manipular en funció de no sé quins interessos amagats, en definitiva, una evidència d’un problema amb múltiples variables, matisos i lectures, massa vegades interessades.
Si aprofundim en el marc evident, ens podem trobar amb conclusions perilloses, doncs darrere l’evidència dels fets es pot entreveure una ‘possible caiguda del sistema’ en si mateix, on poc es valoren les ‘alertes’, o no es diferencien les ‘previsions apocalíptiques’ d’una situació tensada, però amb respostes possibles si existeixen un mínim d’acords.
Conseqüència de tot el que esmento, és un resultat polièdric, amb matisos amplis, però que ens aboquen, almenys, en el que es coneix com a Primer Món, a un marc de ‘llibertat crítica’ i una ‘inseguretat’ manifesta, on cada cop es fa més enrevessat entendre el mateix paper de la nostra societat per sobreviure a unes evidències constatables, i on «l’estabilitat» desitjada s’allunya més de pressa del que puguem sospitar.
El marc de ‘violència social’ evident, a banda dels enfrontaments bèl·lics, fora de la mínima raó, són altres connotacions que no s’haurien de deixar de costat, a l’hora de buscar respostes en positiu, en una realitat on els enfrontaments també es van consolidant com un fet que acceptem tàcitament.
Davant de tot el que esmento, se’ns volen donar respostes des del vessant polític, més directe, i així, aparicions de ‘populismes’, són garantia d’una divisió social, com mai havíem visualitzat en la nostra generació, però és que a més, aquest apartat es constitueix amb possibilitat de supervivència, amb suport electoral i en portes de gaudir responsabilitats de govern molt properes.
Finalment, tampoc podem oblidar que el model crític global és també ‘selectiu’ i sembla lògic entendre que poc té a veure el moment difícil a Europa, Àfrica a la Xina, com a referència de ‘mons diferents’, però que en la seva pròpia personalitat i entorn, també interpreten el moment a la seva manera; en definitiva, no sé si per damunt dels temes més radicals, ben aviat ens endinsarem, com fase prèvia, en una crisi econòmica, on el concepte de ‘recessió’ tornarà a la primera línia del debat, però del que sí que estic segur és que ‘el que vindrà’ serà molt diferent de l’entorn que avui tenim, i que la complexitat que això suposarà ens donarà noves que segurament no es limitaran a una ‘caiguda informàtica’, sinó que es consolidaran com variables que haurem d’assumir i, sobretot, entendre.