Feina, habitatge i seguretat per a tothom

Segurament si vostè ha llegit les notícies aquest matí s’haurà trobat amb titulars del tipus: «tensió al Congrés, el portaveu del PP carrega contra...»; o bé, «un tuit de no-sé-qui difama i insulta a...», i així per l’estil.

Desgraciadament, notícies com aquesta acostumen a abundar als mitjans de comunicació. Però vull aproximar-vos a la realitat quotidiana, la que viviu molts de vosaltres a peu de carrer. 

Des que soc diputada al Parlament per Tarragona, en el meu dia a dia, molta gent se m’acosta i em pregunta qüestions com ara «tinc al meu fill estudiant a Barcelona i no pot pagar la residència», o bé «hi ha tal familiar que no té treball o que en té en condicions molt precàries», o bé «l’altre dia va passar tal cosa a la rambla del barri...»

Ja veieu amics i amigues, ningú em parla ni de baralles, ni de recriminacions, ni d’insults, ni de «i tu més!...»; res d’això que abunda a les pàgines de la crònica política, em parlen d’aquestes altres coses.

I això precisament és el que vol centrar-se a resoldre el Govern del president Illa, com diu ell mateix: feina, habitatge i seguretat per a tothom als barris. O sigui, un país per a tots o totes –per als 8 milions de ciutadans de Catalunya– que sigui líder en benestar i en prestacions socials amb uns serveis públics de primera. A fer-ho possible dedicarem tots els nostres esforços.

Aquesta determinació també té una derivada: combatre els discursos d’odi que atia l’extrema dreta –en les seves diferents modalitats–. Mireu, si teniu algun problema a les vostres vides no és culpa ni dels immigrants, ni de les dones, ni dels homosexuals, ni de la gent d’esquerres (o del boc expiatori que s’inventin els ultres). Ara bé, la millor manera de combatre l’odi i la demagògia de l’extrema dreta és resoldre –tornem al mateix– els problemes reals que hi ha en matèria de treball, habitatge o seguretat, per posar només els exemples als quals feia referència abans.

Catalunya pot avançar molt els anys vinents si fem les coses bé. Penseu només en les oportunitats que ens ofereix la revolució tecnològica que estem vivint per millorar les condicions de treball, i poder seguir avançant en educació o els serveis públics que millorin la vostra vida diària.

Com recordava sempre el president Tarradellas quan els catalans anem units som imparables, en canvi, barallats i dividits perdem. 

El president Illa ho va dir en el seu discurs d’investidura: no hem vingut a desfer res ni a barallar-nos amb ningú, no perdrem el temps en això, hem vingut a treballar per fer més fàcil la vida a 8 milions de catalans i catalanes, sense exclusions. Per tant, menys crispació i menys baralles, i més consensos en els grans temes de país que hi ha camí per recórrer i molt.

Aquest mandat ha de ser el de la tercera gran transformació de Catalunya tal com defensa el president Illa. Això vol dir que s’ha de millorar el finançament de la Generalitat mantenint la solidaritat –com sempre ha fet Catalunya– amb la resta de comunitats. Vol dir fer un pas de gegant en la qualitat dels serveis públics. I vol dir aprofitar la nova industrialització verda, la transició digital i la transformació ecològica, apostant pel coneixement i la innovació com a fórmules per créixer de manera sostinguda.

Com a diputada socialista per Tarragona afegeixo un darrer apunt. Els ciutadans de les comarques del sud del país no som més que ningú, però tampoc ens mereixem ser tractats com a ciutadans de segona. Els grans temes que afecten el Camp de Tarragona han de ser debatuts i decidits tenint sempre present la decisió i la voluntat del Camp de Tarragona, i no d’esquena al territori. Tinc la convicció de què el president Illa compateix plenament el que acabo de dir. En conseqüència, treball, treball i treball –i menys soroll, soroll i soroll–, per guanyar en benestar i qualitat de vida. El repte realment val la pena, oi?