Mobilitat al Baix Penedès al fil de la setmana europea de la mobilitat (iII)

Acabat el capítol del transport ferroviari, comencen a parlar del transport per carretera abordant la situació del transport urbà, i parlant del sistema de PASBUS que esta implementat al Vendrell i que porta des del mandat anterior en funcionament Considero que és una eina que ha apropat a la ciutadania al servei de transport públic a través del sistema de bus a la demanda i és un sistema que es consolida dia rere dia perquè les dades així ho corroboren, el 2023 aquest sistema de transport va moure 10.882 persones una xifra dimensionada per una ciutat que té 40.000 habitants i que podria ser millor perquè en el capítol de mancances ens trobem que el servei no és del tot efectiu perquè es necessita una dotació pressupostaria més ample per poder donar més servei que connecti millor els nuclis de la perifèria amb el centre de la vila i les platges. No obstant el que penso que cal de veritat, són uns representants polítics que es creguin que és necessari millorar el transport en comptes de fer-lo servir com a falca publicitària, ens cal gent amb visió i ganes de treballar.

Del transport interurbà abans d’entrar en els elements de la perifèria, estaria bé recordar que com a capital de comarca necessitem donar un servei directe a les persones de la comarca dotant de parada espais d’interès general com els jutjats i l’oficina del DNI que no tenen parada. Jo considero que si som capital de comarca, hem d’exercir com a tal. En una visió més ampla dels serveis capa fora de la comarca, considero que necessitem una millor connectivitat, amb punts neuràlgics com l’estació de l’AVE o l’Aeroport de Reus dels quals ara per ara no tenim un servei directe des de la comarca, i resulta sorprenent que des de Vilafranca del Penedès es pugui anar en autobús a l’aeroport de Reus i que al Vendrell no hi hagi una parada per connectar-nos. Hem de repensar el servei de transport amb l’Hospital comarcal de forma que les sinergies permetin fer un aprofitament del transport en comptes del desaprofitament que ens troben dia rere dia per qüestions contractuals perquè les dades d’usuaris de la comarca demostren que el 2021 van anar a l’hospital 146.332 usuaris i el 2022 van ser 157.479. No hem d’oblidar els centres hospitalaris a Tarragona i Reus, hem de treballar per millorar el servei de transport des de la comarca a aquests centres hospitalaris, les dades que podem constatar facilitades pel departament de salut diuen que als serveis sanitaris de Tarragona el 2021 van anar des de la comarca 29.554 persones i que al 2022 van ser ja 30.506, hem de garantir un servei de transport públic adequat per les persones més vulnerables donar un bon servei pel desplaçament de la gent als centres neuràlgics de la província apropant-los fins a la porta, i reduint les circulacions de vehicles particulars. S’han d’implementar millores amb la connectivitat amb els centres educatius de Tarragona i Reus i Barcelona les dades demostren que ho hem de treballar, per exemple les dades de persones que van fer servir el bus exprés universitari al corredor Vendrell – Torredembarra – Altafulla – Tarragona va moure l’any 2023 la quantitat de 21.282 persones; altra dada rellevant en aquest àmbit és que total de persones que feien cursos a la universitat que viuen a la comarca del Baix Penedès eren de 1142, dels quals 402 anaven a Tarragona i 733 a Barcelona. En definitiva, cal estudiar les demandes de la gent i les solucions estructurals que ens permetin tenir un transport per carretera sostenible, segur i efectiu per les necessitats de la ciutadania que redueixi la utilització del transport privat.

Ara toca parlar d’infraestructures que és un altre tema que està intrínsecament lligada als serveis de transport i que a vegades queda deslligat de la realitat dels usuaris perquè les administracions no ho veuen com a element de conjunt. Com a terme general direm que necessitem unes infraestructures adequades i accessibles per tothom en tots els serveis de transport públic, en aquest sentit i començant per les infraestructures ferroviàries caldria dir que al Vendrell estem d’enhorabona perquè una de les fites que van impulsar quan van crear la nostra federació d’entitats l’any 2016 comença a ser una realitat amb la remodelació de l’estació del nucli urbà de Vendrell on es ficaran uns porxos a les andanes, tal com van demanar i van assolir a una reunió amb representants de Renfe, Rodalies i Adif l’any 2022, però estem molt lluny d’aconseguir els nostres objectius a llarg termini, que passen pel soterrament de l’estació a Vendrell, per millorar el centre de la nostra vila, i sobre el que ja hem posat la primera pedra fent que es presenti una proposta al Senat sobre aquesta matèria a través de la senadora Laura Castel Fort del grup d’ERC. També tenim altres necessitats a la comarca com la millora estructural de l’estació de Sant Vicenç de Calders amb més aparcaments i un espai per la intermodalitat en condicions a dins de la mateixa infraestructura que permeti potenciar el transport públic intercanviant i connectant usuaris dels diferents serveis de transport. Cal afegir que la nostra entitat ha reiterat en infinitat d’ocasions la necessitat de garantir l’accessibilitat a les estacions amb protocols que garanteixin el bon funcionament de fet ho van demanar a la Generalitat sense èxit perquè no ens van contestar. Les dades que tenim demostren que els ascensors de les estacions del Baix Penedès tenen deficiències i mal funcionament i que es requereix inversió, no obstant no hem pogut aprofundir perquè el gestor ferroviari no ens dona la informació al·legant que la llei de transparència no l’obliga a fer informes i d’altres excuses peregrines com que l’estació de Sant Vicenç de Calders té 135 anys. No obstant i arran dels últims incidents l’entitat que presideixo estudiarà com trobar solucions a aquest tema.

Sobre el transport per carretera i la seva infraestructura cal posar de manifest que tenim molts dèficits en l’àmbit local les marquesines que depenen de l’Ajuntament de Vendrell amb un equip del Govern liderat pel Kenneth Martínez són un conjunt de parades que tenen marquesines inaccessibles, abandonades i infrautilitzades, sense vidres, sense informació i sense manteniment per part de l’Ajuntament, hi ha pals de parada plens d’òxid i sense informació que difícilment fa pensar a un usuari que la parada estigui en funcionament. La federació Xarxa Vendrellenca va recollir en un informe la seva situació i ho va denunciar al Síndic de Greuges de Catalunya ja fa un any, però res de res en data d’aquesta nova setmana europea de la mobilitat tot segueix igual. Queda clar que per part del Govern local aquest tema no l’interessa gens ni mica perquè si no les coses no haurien arribat a aquest punt d’abandonament.

De les parades de transport interurbà cal dir que a la comarca tenim 45 moltes d’elles amb marquesina però de dubtosa accessibilitat, i que no són autosuficients energèticament parlant. D’altres són brossa posada al servei de la ciutadania com la de l’hospital comarcal del Baix Penedès que milers de persones utilitzen a l’any i que fa fàstic veure pel seu lamentable estat, que no canviarà a curt termini, perquè tot i tenir la resposta positiva de la Generalitat, ens han dit no hi ha diners per tirar endavant el pla de millora. D’altra banda, altra infraestructura que s’ha d’arreglar és la parada d’autobús de la L22 de l’estació de Sant Vicenç de Calders que utilitzen 28.735 a l’any i que es podria denominar mobiliari brossa, aquest és un objectiu de la Federació sobre el qual ja tenim expedient redactat per demanar la seva millora perquè ens importa molt millorar el transport públic en aquest àmbit.

Però cal una visió de conjunt i tenir un pla estructurat de millora de la infraestructura de parades de transport públic, cal tenir un pla adequat d’accessibilitat als espais de parada, fer-les autosuficients en matèria energètica i que siguin espais segurs, per aquest motiu s’ha de fer un pla seriós de revisió. En aquesta matèria treballarem durant l’any 2025 per assolir les parades de transport interurbà del segle XXI perquè ara el que tenim a les places i carreteres són infraestructures del segle XX que no estan pensades per la societat a la qual vivim.

En definitiva i per concloure aquest repàs a la mobilitat des de diversos àmbits en aquesta fita tan important com és la setmana europea de la mobilitat de 2024, crec que cal treballar i molt per millorar els serveis de transport públic si volem que la ciutadania els faci servir, cal entendre que la societat del segle XXI no pot seguir emetent gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera amb el transport particular i per fer-lo possible necessitem uns serveis de transport públic a l’altura de l’alta demanda de la societat. En la meva opinió perquè això sigui possible, cal tenir al capdavant dels serveis públics a persones disposades a treballar perquè el transport públic sigui un servei efectiu, de qualitat, accessible i assequible per tothom en comptes de ser un problema pels milers d’usuaris que es veuen abocats a fer-lo servir i des d’aquí insto als qui estan al capdavant de les administracions a treballar de forma factible i eficient per fer-ho possible.