A porta tancada

La transparència és clau en qualsevol govern democràtic. Sense ella, tant l’oposició com les veïnes queden al marge de decisions que afecten les seves vides. A Reus, el govern de PSC, ERC i Ara ha optat per una gestió marcada per l’opacitat, com hem denunciat des de la CUP en diverses ocasions. La nostra última moció, presentada al ple de setembre, exigia una millora de la transparència, però la resposta negativa que vam rebre només evidencia la falta de voluntat per fer canvis reals.

El nostre objectiu era clar: denunciar la manca d’informació i proposar solucions per garantir un traspàs clar i eficient de dades. Cada mes ens convoquen a quatre Comissions Informatives, espais on hauríem de debatre i analitzar les accions del govern. 

Però, en comptes d’això, es limiten a aprovar l’acta de la reunió anterior, sense oferir informació sobre les activitats de cada regidoria. Com és possible que no s’informi de res? Això contrasta amb les rodes de premsa que es convoquen espontàniament per anunciar projectes, inversions o programes, dels quals l’oposició no n’és coneixedora.

A més, un altre exemple de la manca de transparència és la lentitud amb què es respon a les qüestions plantejades per l’oposició. Quan demanem informació, sovint triguen més de tres mesos a respondre, cosa que ens impedeix treballar amb normalitat i preparar mocions més ben fonamentades.

Un altre aspecte preocupant és l’ús excessiu de reunions a porta tancada per aprovar decisions- les anomenades Juntes de Govern. Aquest mecanisme hauria de ser una excepció per a temes urgents, però s’ha convertit en l’eina habitual per esquivar el ple municipal, on les decisions es poden debatre públicament. 

Així, el govern manté un control absolut de la informació, evitant la fiscalització i les crítiques. Casos com el tancament de la residència ICASS o de La Illeta s’han pres d’aquesta manera, sense donar l’oportunitat de discutir-los o informar-ne la ciutadania.

Les nostres propostes eren senzilles: assegurar que tots els punts es tractin a les Comissions, respondre a les preguntes abans del ple, i reduir l’ús de la Junta de Govern per afavorir el debat públic. No obstant això, la resposta de la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, d’ERC, va ser decebedora, centrant-se en qüestions formals, com el títol de la moció, en comptes de debatre el contingut real. Això el que ens demostra és que el govern és conscient de les seves mancances, però evita enfrontar-se a elles.

Aquesta manca de transparència no afecta només l’oposició, sinó també les veïnes de Reus. Els processos participatius de l’Ajuntament, en teoria, haurien de donar veu a la ciutadania, però en realitat només serveixen per validar decisions que ja s’han pres. El procés participatiu del Carrilet n’és un clar exemple: el govern ja havia decidit què fer i només va buscar la complicitat del procediment per legitimar la seva decisió. Des de la CUP ja fa temps que critiquem aquests processos, que són més una simulació que un espai de participació real.

Quan un govern utilitza la participació ciutadana com una excusa per justificar polítiques que ja estan decidides destrueix la confiança en les institucions. Les veïnes haurien de ser les primeres a opinar i decidir sobre els projectes que afecten els seus barris.

En resum, creiem que el govern de Reus actua amb opacitat, tant en la gestió de la informació interna com en els processos participatius oberts. Des de la CUP, continuarem exigint més transparència i un govern que impliqui de veritat la ciutadania en les decisions que afecten el seu futur. El camí cap a una democràcia plena requereix transparència real, no simulacres de participació.