Opinió
La Costa de la Serra, un jaciment romà de l’Argilaga
Apropar l’arqueologia i la recerca científica a la gent menys il·lustrada hauria de ser una de les principals motivacions dels professionals que diuen dedicar-se a aquesta ciència. La Costa de la Serra és un jaciment romà d’època republicana que s’ubica al nord de la ciutat de Tarragona. Va ser descobert l’any 2010 i des del 2015 que s’hi van duent campanyes periòdiques d’excavació.
Els interessos que s’hi han creat des de la seva descoberta venen donats per la seva situació geogràfica. Es troba al nord del poble de l’Argilaga, població agregada al municipi de la Secuita al costat de Vistabella i les Gunyoles. L’Argilaga és una població del Tarragonès, però el jaciment es troba molt pròxim al límit amb Nulles, poble que ja pertany a l’Alt Camp. A nivell de gestió és un jaciment que pivota entre la capitalitat de Tarragona i la de Valls. Però també està vinculat amb el Baix Gaià perquè antigament aquest territori depenia de la baronia del Catllar. El Baix Gaià és territori situat a l’est del Camp de Tarragona i és format per pobles com Torredembarra i Altafulla.
Aquest jaciment va ser descobert gràcies a un treball de recerca en el context d’un màster d’Arqueologia Clàssica que dirigia l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Cal tenir present que durant aquests anys el procés independentista català estava en auge i que la Declaració d’Independència de Catalunya (DIU) esclataria l’any 2017. Una part de la comunitat científica catalana va accelerar les seves línies de recerca per despertar de nou les arrels de la nació catalana. D’una manera o l’altra la política catalana va influenciar l’excavació de molts jaciments.
Aquest treball de recerca era la continuació dels treballs duts a terme al Camp de Tarragona per arqueòlegs de renom com en Simon Keay, en Josep Maria Carreté o en Martin Millett. Però també del treballs duts a terme a l’Argilaga per investigadors locals com Josep Maria Masgoret, hereu de l’escola de mossèn Romà Comamala de Vilabella. L’Argilaga va ser una població amb certa curiositat investigadora i científica gràcies a aquests personatges. L’any 1992 es va dur a terme una exposició de material ibèric i romà a les antigues escoles. Hi van ser presents el professor de la URV Rodolfo Cortés i l’arqueòloga Margarita Genera.
Cal tenir present que aquesta vileta és una de les més petites del Camp de Tarragona i no té ajuntament. L’Ajuntament del qual depèn està situat a la població veïna de la Secuita i a l’Argilaga hi ha una representant de l’alcalde que actua com a alcaldessa pedania. És una vileta molt petita que només apareix al Instituto Nacional de Estadística l’any 1842 quan eren 62 habitants. Aquest any coincideix amb la fi dels senyorius, la separació del terme del Catllar i la creació d’un ajuntament propi. És un poble on és molt difícil viure perquè només es crea treball durant els quinze dies que dura la verema, quan es necessiten mossos per treballar a la Cooperativa.
Les excavacions i els treballs arqueològics que s’han dut a terme en aquest jaciment han passat per la població com el vent. S’han sentit passar, però no han deixat res de profit ni a la vileta ni a la seva gent. El pastís gros de l’excavació se l’han repartit entre l’Ajuntament de la Secuita i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). El conveni d’excavació es va dur a terme entre aquestes dues entitats sense que hi hagués cap representant de la part de l’Argilaga. Però el jaciment ha estat excavat anualment amb la contribució d’un voluntari d’aquest lloc.
Aquestes entitats s’han beneficiat de l’explotació del jaciment sense deixar res a aquest llogarret. El poble i la comunitat que l’habita ha estat menystinguda en els acords entre aquestes competències. La direcció de l’excavació no s’ha acostat en cap moment a la població per fer difusió dels seus descobriments. Apropar l’arqueologia i la recerca científica a la comunitat local és un enriquiment en les dues direccions. La gent gran no s’ha pogut beneficiar del coneixement que s’ha obtingut. A més a més, considerem que amb l’explotació d’aquest lloc s’ha dut un espoli del patrimoni ancestral de la seva comunitat i s’ha menysvalorat l’eficàcia i la intel·ligència dels seus habitants.
Tant l’Ajuntament de la Secuita com l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han actuat seguint els seus propis interessos. A més a més, no han tingut presents les interferències, que amb la seva actuació, s’han dut a terme en la vida comunitària del lloc. L’Argilaga no és una entitat d’importància i tampoc disposa dels suficients recursos econòmics i humans per a fer front l’activitat que s’ha desplegat durant anys en aquest punt del seu territori. Però sense la seva existència aquest jaciment no apareixeria en els mapes.
A causa de la dependència del lloc al terme de la Secuita, el jaciment apareix citat en molts llocs com pertanyent a la Secuita i no a l’Argilaga. Però cap voluntari de la Secuita s’ha acostat de forma desinteressada al jaciment per participar-hi. Cada any arriben estudiants de diferents indrets disposats a treballar-hi en unes condicions molt dures i sense ànim de lucrar-se. Des d’aquest canal demanem que les corporacions mencionades paguin les contribucions que s’han dut a terme en aquest lloc en els últims anys. També demanem més cursos de formació en riscos laborals i més equips de protecció individuals (EPI). També volem que es respecti el nom del poblet on s’ha descobert el jaciment tant en les conferències, les publicacions científiques o les notes de premsa.