Ordenança de terrasses. Preservació del descans i diferenciades de l’oci nocturn

Les terrasses de bar són part essencial de la vida urbana i social a ciutats mediterrànies com Tarragona, però el seu augment ha generat conflictes amb el descans dels veïns. Proposem el tancament de les terrasses a les 00h entre setmana i a la 1h en cap de setmana per equilibrar el dret al descans del veïnat amb la viabilitat econòmica dels bars. També plantegem que el dijous sigui tractat com a dia laborable i que els horaris especials s’ajustin a les vacances escolars.

El descans és un dret bàsic que contribueix a la qualitat de vida. El soroll de les terrasses, especialment en zones properes a habitatges, pertorba el son i afectar la salut mental i física del veïnat. Els horaris proposats permetrien als bars aprofitar el moviment nocturn sense prolongar excessivament l’activitat, oferint un equilibri entre el descans necessari i l’activitat econòmica. Dijous, ha esdevingut un «pre-cap de setmana» per als joves, continua sent un dia laborable per a la majoria, cal fer conviure l’oci amb el ritme de vida de la ciutat.

Durant les vacances escolars , en què l’activitat social creix, és raonable una certa flexibilitat en els horaris, però el descans segueix sent una necessitat, especialment per a les famílies amb nens i per aquells que continuen treballant. Proposar que el tancament es mantingui a les 00h entre setmana i a la 1h en cap de setmana encara respecta aquest equilibri. Un punt clau en aquest debat és la distinció entre terrasses de bar i oci nocturn. Tot i que sovint es confonen, és fonamental comprendre que són activitats amb impactes molt diferents sobre el soroll i la convivència urbana.

Els locals d’oci nocturn, com discoteques, pubs i sales de festes, es desenvolupen en espais tancats i insonoritzats, dissenyats per gestionar nivells elevats de soroll sense pertorbar el descans del veïnat. Aquests establiments solen estar ubicats en zones específicament destinades a l’oci nocturn i els seus clients són conscients que es tracta d’entorns orientats a la festa. Per això, l’impacte d’aquests locals sobre els residents és menor, ja que s’ha pensat la seva ubicació i infraestructura per minimitzar les molèsties.

En canvi, les terrasses de bar se situen en espais a l’aire lliure, en zones cèntriques i residencials, on el soroll de les converses i el trànsit de persones es propaga lliurement i afecta directament els veïns. A diferència dels locals d’oci nocturn, les terrasses no tenen capacitat per controlar el volum de so, i el soroll constant esdevé una molèstia, especialment quan es prolonga més enllà de mitjanit. Aquest soroll ambiental afecta la qualitat de vida del veïnat, i esdevé un obstacle per al seu descans tenint efectes negatius sobre la salut, com estrès, insomni i fatiga crònica, especialment en zones urbanes on l’activitat és intensa durant tot l’any.

Aquesta diferenciació és fonamental per establir mesures de regulació horària més estrictes per a les terrasses. Mentre que l’oci nocturn pot permetre’s horaris més amplis gràcies a la seva localització i control del soroll, les terrasses, per la seva proximitat als habitatges i la seva activitat a l’aire lliure, necessiten límits horaris clars per no pertorbar la tranquil·litat dels residents.

Tot i la necessitat de regular els horaris per protegir el descans, reconeixem que els bars i restaurants són part vital de l’economia local. El tancament a les 00h entre setmana i a la 1h en cap de setmana no hauria de suposar una pèrdua significativa per als negocis, ja que els permet aprofitar les hores punta sense comprometre la convivència. Molts clients entenen la importància del descans veïnal i podrien adaptar-se a aquests horaris, mantenint l’activitat dins dels límits raonables que permetin un equilibri entre oci i convivència.