Migracions II: antigues i modernes

No sé si cal recordar que els fenòmens migratoris se succeeixen des de la més remota antiguitat. Sembla que tots els paleontòlegs de prestigi venen d’acord que l’Homo sapiens fou una espècie originària de l’est de l’Àfrica i què, al llarg d’alguns mil·lennis va migrar cap al nord, probablement seguint el curs del riu Nil per acabar estenent-se per tot el continent eurasiàtic i més enllà, ara fa uns 50-60 mil anys. La teoria es coneix com «Out of Àfrica» («Sortint d’Àfrica»), recordant la famosa història de na Karen Blixen, i la també coneguda pel·lícula protagonitzada per Meryl Streep i Robert Redford, i dirigida per Sydney Pollack, traduïda com «Memòries d’Àfrica».

Resta la controvèrsia de si els H. sapiens coincidiren amb l’extingida espècie dels Homo neanderthalensis, amb els que compartim un bon grapat de trets genètics. En tot cas, i deixant els H. denissovans a banda, el cert és que el H. sapiens s’estengueren per tot el món en successius moviments migratoris. També estan d’acord els experts que la principal motivació dels moviments migratoris fou sempre la cerca de millors condicions de vida.

Migrar ho van fer les tribus centreasiàtiques cap a una Europa més temperada, les nordasiàtiques creuant l’estret de Behring per a ocupar les Amèriques, les sudasiàtiques per fer-ho pels arxipèlags oceànics i Austràlia. Segles més tard, europeus van travessar l’Atlàntic per colonitzar les Amèriques i, tot plegat fa cent anys, els catalans cantaven allò de «Dolça Catalunya/pàtria del meu cor...», «L’emigrant», que jo vaig sentir a l’Emili Vendrell a la meva infantesa. Fins als anys 90 del segle passat el balanç migratori de Catalunya era negatiu: marxaven més que no pas venien. A Europa, a Amèrica, a Austràlia.

Si parleu amb els demògrafs, us explicaran que els moviments migratoris més nombrosos dels darrers decennis han estat al subcontinent sudasiàtic cap als països del Golf Pèrsic i, per cert, en condicions prou precàries, contribuint a l’extraordinari desenvolupament dels Emirats i l’Aràbia Saudita. Una llarga tradició d’esclavatge entre els països àrabs manté encara el sistema «kafala», per la qual cosa els patrons retenen la documentació i una part del salari dels treballadors immigrants fins que decideixin marxar. Tot i això, la població immigrada a la coneguda com a GCC (Gulf Corporation Council) supera en moltes vegades la població àrab originària.

Hi ha hagut desplaçaments poblacionals que no han sigut espontanis sinó forçats. Al llarg de tres segles, el tràfic d’esclaus cap al continent americà va portar prop de dotze milions d’africans a l’altra banda de l’Atlàntic, un moviment que ha determinat la constitució ètnica actual de països com el Brasil, Haití, o els Estats Units.

Els conflictes bèl·lics a Europa dels darrers cent anys, les dues Guerres mundials, les guerres dels Balcans i ara, la d’Ucraïna, ha motivat desplaçaments enormes de poblacions, comptabilitzats en desenes de milions, en els que hi podem incloure els mig milió de catalans que van fugir cap a França al final de la Guerra civil el 1939. (Entre ells la meva tieta Angelines, germana del meu pare, que no va tornar mai).

La qüestió actual de com ordenar la gestió de l’actual fenomen migratori cap a Europa i, per tant, a Catalunya demana un coneixement ampli de la realitat. D’entrada començar a entendre que, ara per ara, no té aturador. Ni mesures repressives, ni filferrades, ni quotes, ni amenaces d’expulsions tindran efectes significatius. Com que el fenomen de les migracions és, essencialment, un fenomen social, cal enteniment i mesures socials. Ens ho hem d’explicar bé, en tota la seva complexitat, que ens permeti entendre l’abast i els seus límits, per promoure actituds, pràctiques i mesures per conduir-ho. Això són polítiques, de les que fan els polítics, però que han de comptar amb la participació de tota la societat: d’empresaris contractadors, de propietaris d’habitatges, de treballadors socials, ensenyants, sanitaris i funcionaris de l’administració que maldin per generar una resposta assenyada al fenomen.