El castell del Catllar, 14 anys després de la seva obertura

El castell del Catllar va ser venut al comerciant Josep Safont l’any 1842 pel darrer dels seus comtes. Va romandre com una propietat privada fins a l’any 2002 quan va ser comprat per l’ajuntament. L’antic arxiver de l’Arquebisbat de Tarragona va escriure la història del castell, la vila i el seu terme des del segle XII fins al XVIII. Aquesta obra va veure la llum l’any 1999. En aquest moment la fortificació era un espai totalment abandonat, mig enderrocat i ple de vegetació.

Amb l’exhumació i estudi de la documentació disponible va ser possible vertebrar la història política, econòmica, cultural, social i religiosa del Catllar. En un primer moment es van recuperar les fonts textuals i, més tard, es van estudiar les restes arqueològiques. L’ajuntament va dur a terme l’excavació i consolidació de l’edifici. Finalment, es va museïtzar i es va convertir en un equipament cultural que va obrir les portes l’any 2010 com a Centre d’Interpretació dels Castells del Baix Gaià.

Durant aquells anys el Catllar va viure un moment de renaixement cultural. Per alguns va significar el retorn a una edat perduda, a un període romàntic de la història marcat pel medievalisme. El romanticisme del moment trobava el seu reflex en la política que vivia el país. La bandera independentista catalana i la de la població onejaven de forma permanent en cada una de les seves torres. Representaven els penons de l’exèrcit que va a la guerra. Van ser anys de patriotisme i sentimentalisme que van portar a la declaració unilateral d’independència l’any 2017.

La fi dels senyorius al segle XIX va comportar la desaparició gradual de l’Antic Règim, sistema hereu del feudalisme. En aquest, una minoria formada per la noblesa i l’Església controlava la gran majoria de pagesos i artesans. El castell era un centre de poder a través del qual es vertebrava i es controlava el territori. Els senyors feudals podien actuar com a cacics i molts d’ells eren autèntics dèspotes amb els seus vassalls. Vivien en punts elevats de la vila i separats del poble a través de muralles, fossats, portes fortificades i elements defensius.

A partir de l’obertura del castell l’any 2010, el monument es va omplir d’hordes de visitants. Aquests venien en solitari o en grups molt organitzats. En pocs mesos el castell es va convertir en un bullidor d’activitat turística. Alguns ho van considerar una plaga, un càstig diví per haver llegit textos prohibits i profanat estances maleïdes. La veritat és que hi havia molta feina, molt poc personal i les condicions eren molt dures. Els guardians custodis del lloc eren com éssers celestials que amb les seves explicacions exorcitzaven el mal que hi pogués quedar.

Els més supersticiosos van veure en aquest procés la reaparició de l’antic poder senyorial, silenciat durant segles sota terra. En les seves torres i murs ressonaven les veus dels opressors del passat. Al llarg de la història molts dissidents van acabar a les seves presons o enforcats. Es deia que es reviurien els seus sofriments. La llum que desprenia el lloc va arribar a punts molt allunyats del territori. La seva reobertura feia témer una onada d’injustícies, vandalisme i criminalitat.

Aquella porció de terreny delimitada per les muralles de l’edifici era considerada Terra Santa. Els antics llinatges es van dignificar i es va recuperar la sacralitat del lloc. Una onada d’orgull i arrogància es va apoderar de la societat. Molts sortien a la guerra com feres, amb les urpes afilades per defensar-se dels nous invasors. Es consideraven els hereus d’aquell món. Un nou sentiment de nacionalisme local va convertir el castell en símbol de resistència.

La fortificació te quelcom de màgic i alhora és com una gran caixa de ressonància. Les torres imponents fan petit al que s’hi aproxima. L’edifici es devia dissenyar per contenir als invasors exteriors i fer front les revoltes que poguessin venir de la rereguarda. En travessar el pont del fossat és fàcil sentir-se observat per la multitud d’espitlleres que s’obren als seus murs. El castell segueix transmetent una por atàvica cap al poderós. A més a més, és un cau de secretisme pel que s’hi amaga.

Les parets de pedra encomanen una fredor espectral. Sembla que en qualsevol moment una mà descarnada s’acostarà pel darrere per tocar-te l’espatlla. Potser la d’una de les seves comtesses, l’ànima maleïda del qual encara no ha trobat repòs i transita eternament per les seves estances. Quan les bandades de visitants abandonen el lloc, el silenci sepulcral tornà a apoderar-se de l’edifici. El vent gèlid talla la fina pell i el temps s’allarga en un moment que es fa etern.

El castell del Catllar és un monument de gran interès històric on es mesclen els secrets, la percepció i els perjudicis que es tenen de l’Edat Mitjana. Els seus habitants poden estar contents de tenir un passat tan ben documentat. La tecnologia ha permès dotar-lo d’una imatgeria que fa possible endinsar-se al seu interior sense quedar-ne indiferent. Catorze anys més tard l’edifici segueix atraient visitants pel magnetisme que transmet la seva història i les seves restes.