El nou amo

La meva família felina estava reunida, com sempre, a la meva biblioteca «okupada», és un costum que tenen tots els mixos que podeu adoptar a bigotisdepica@gmail.com, la qual cosa és quelcom interessant. Vaig sorprendre a Mixeta, Boni i Bonic discutint la jugada de les darreres eleccions nord-americanes. 

Del desastre de València van acordar ni miolar-ne per respecte a les víctimes i per no dir-la massa grossa de la caterva d’ineptes responsables de la tragèdia, fins i tot més que la DANA. Així, doncs, vaig decidir posar cullerada en la seva animada conversa i els vaig preguntar: «Què en penseu de la tornada del Sr. Trump?«

Mixeta, com sempre, va ser la primera a prendre la paraula i miolà: «Crec que els pròxims dos mesos i mig seran molt interessants i moguts. Mireu que a Israel el Sr. Netanyahu ha fet una «purga» digna del temps dels totalitarismes. 

S’ha ‘carregat’ al ministre de defensa i a la cúpula militar just el dia de les eleccions als EUA i ha posat a un falcó d’allò més bel·licista al capdavant, precisament quan els militars parlaven de posar final a les operacions al Líban i a Gaza, on el suposat millor exèrcit de l’Orient Mitjà, per no dir del món, no ha assolit els seus objectius després d’un any de guerra a Gaza i està rebent de valent al Líban, on no passen de la frontera, i la famosa ‘cúpula de ferro’ no resulta gaire eficaç davant els míssils que envia Hezbol·là i que fan córrer els israelians als refugis.

 Si no fos per la seva superioritat aèria, no sabem com estaria la cosa. A més, han comptat amb l’ajuda dels EUA, Regne Unit i Alemanya, on el seu govern està a punt de caure i han fet plegar al ministre d’Economia; això, i que la Volkswagen plantegi tancar tres fàbriques, vol dir com va l’economia de l’anomenat ‘motor d’Europa’!».

«És el resultat natural –miolà Boni– de col·locar tota una colla d’ineptes i corruptes al capdavant dels organismes, com la Sra. Von der Leyen o el Sr. Borrell. Preocupats per la competència xinesa, l’únic que se’ls acut és incrementar els aranzels d’una forma exagerada (el 100% pel que fa als cotxes elèctrics) en lloc de donar els ajuts necessaris a les empreses perquè esdevingui competitives. Què es pensen? Que els xinesos no en saben de fer pujar els aranzels? De moment ja ho han fet amb el conyac, que els nostres veïns francesos se l’hauran de beure tot, en perdre aquell gran mercat. És clar que al Sr. Macron, que viu de whisky i coca, no el preocuparà gaire això».

– «I tu, Bonic, què dius? Estàs molt calladet...»

– «Estava pensant que venen uns mesos, com ha dit Mixeta, molt interessants abans no prengui possessió el Sr. Trump. Veurem si a l’Orient Mitjà i a Ucraïna no es produirà una escalada bèl·lica per complicar-li la vida. Recordeu que va dir que acabaria amb totes les guerres. Aleshores, penso que poden passar diverses coses. Anem a pams. Pel que fa a l’economia, i això lliga amb el seu propòsit anunciat de millorar la vida dels americans, podria ser que estimulés la inversió estrangera als EUA. El que hagi anunciat un increment del 20% per a tots els productes estrangers és una invitació a empreses europees a traslladar-se allí, cosa que moltes indústries europees estan valorant. Una altra cosa és el finançament de la guerra a Ucraïna. No oblidem que el 70% del pressupost de l’OTAN el posa els EUA. Com que aquella guerra va prou malament per a Zelenski i la seva trepa neonazi, el Sr. Trump podria dir: ‘Jo em rento les mans i, si voleu, Srs. europeus, la meva part la pagueu entre tots vosaltres. Ja veureu com la cosa s’acaba al cap de quatre dies. I… ha, ha!».

– «De què rius ara?», preguntàrem tots. Bonic, sense deixar de riure, exclamà: «Us adoneu que un personatge que ha estat vilipendiat, insultat i pressionat per la UE, com és el Sr. Viktor Orbán, el primer ministre hongarès, resulta que ara és el que està més ben relacionat amb el nou amo? En els mesos vinents n’hi haurà per llogar-hi cadires!».