Opinió
MacArthur, comissions i responsabilitat
Aviat farà un any que la nova fornada política sorgida de les darreres eleccions municipals, l’estiu del 2023, va prendre les regnes de l’unicorn de moda tarragoní: l’Àrea Metropolitana. Una majoria d’alcaldes, no tots, van assumir com a propi el repte de debatre, proposar i construir una proposta política i tècnica que configurés una alternativa plural de governança metropolitana per a la primera corona del Camp.
Spin doctors i entesos diuen que ‘dato mata relato’ i, per tant, fins ara l’estratègia local ha pivotat excessivament sobre el relat davant l’absència clamorosa de dades i accions concretes. I a l’obsessió pel control del relat de les diferents administracions, convé també sumar-hi una altra estratègia ben coneguda pels amants de la dilació: les comissions.
Poques expressions fan més por a visionaris, idealistes i gent d’acció que quan una administració pública resol crear ‘comissions d’estudi’ o ‘grups de treball’. No és que aquestes persones, entenguis la societat civil del Camp de Tarragona, desconfiïn del treball en equip, sinó perquè l’essència mateixa d’aquests grups no és – de manera habitual – l’intercanvi d’opinions i l’assoliment d’un full ruta amb objectius concrets, i aconseguir la suficient dilació en la presa de decisions com per evitar actuar amb la fermesa necessària. En el cas de l’Àrea Metropolitana, mantenir equilibris per escoltar a tothom. I clar, la de comissions i grups de treball que s’acumulen amb el pas dels anys és clamorosa.
Llegia en un llibre d’A.L. Williams que el general MacArthur, reputat militar nord americà, estava acampat amb les tropes prop d’un riu que havien de creuar. MacArthur va avisar un enginyer i li va preguntar: «Quan tardarem en fer un pont sobre el riu ?». El soldat contestà: «Tres dies» i MacArthur reblà: «D’acord, que els dibuixants es posin a fer els plànols immediatament». Tres dies més tard, el general va cridar de nou a l’enginyer per preguntar-li sobre l’evolució del pont. «Senyor, el pont està acabat i pot creuar-lo amb les tropes, sempre i quan no hagi d’esperar a que els plànols estiguin acabats, perquè encara no ho estan».
Serveixi aquesta anècdota històrica per entendre que és responsabilitat de qui governa, de qui lidera, adoptar quantes decisions siguin necessàries per tal que les idees i les visions esdevinguin realitat. Es dirà que calen plans, ho sé. Però el cert és que no són pocs els experts, externs i tècnics de societats municipals i supramunicipals, que han dibuixat i exposat els passos necessaris per avançar en la mancomunació de serveis o la fusió d’entitats públiques del Camp de Tarragona.
El full de ruta és suficientment madur i conegut com per començar a caminar i evitar la burocratització d’un procés que, si un objectiu té és millorar l’eficiència dels serveis públics. Per entendre’ns, fer-ho fàcil.
Què creuen que faria MacArthur - amb el seu enginyer - si presidís la Diputació, Tarragona o Reus ?