Mútua

Els acrònims, ja siguin nets (OTAN: cada lletra correspon a la inicial d’una paraula), sil·làbics (JOMA: marca de roba esportiva, el propietari de la qual es diu, veges tu, Josep Maria) o combinats (el cas que ens ocupa: Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat), són una estratègia comunicativa de gran eficàcia però sempre amb el perill de vessar-la.

L’esmentada MUFACE és un cas força clar d’acrònim poc reeixit: no solament als catalans ens fa de mal pronunciar sinó que es presta a males interpretacions, amb aquesta seqüència -face tan poc suggerent. Reeixides a part, el més interessant del nostre protagonista d’avui és que es tracta d’un cas d’èxit clamorós de la forma popular, cosa que en aquesta columna sempre ens alegrarà. 

Quan es va inventar, el mot que designava l’‘associació de persones afectades per uns mateixos interessos i riscos per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany’ (si cito íntegrament una definició tan llarga no és pas perquè em pensi que no sabeu què és una mútua sinó per l’exactitud, que m’ha sorprès favorablement), el mot que designava aquesta associació era mutualitat, i de fet encara la designa. 

Però la reducció mútua, afavorida per l’existència de l’adjectiu mutu/a, va fer fortuna, i avui el substantiu original perviu quasi exclusivament en els registres cultes (documentació oficial i similars), mentre que el popular ha passat fins i tot a l’estàndard. Sense anar gaire lluny, una “mútua privada” que està fent molt de forat en el sector ha triat per nom un semicompost com és Mutuacat, un cas, aquest sí, de reeixida comunicativa.

De fet va encara més enllà i tot, perquè amb els anys el concepte de ‘la mútua’ s’ha ampliat fins a designar en general tota cobertura sanitària («On paren, els papers de la mútua?»), fins i tot quan es tracta de la pública. Un fet semblant al dels “morts” (“Que ho sabies que enguany ens pujaran els morts?”), en referència no pas al nombre de decessos sinó a l’assegurança que cobreix els serveis funeraris. 

També cal dir, per això, que en aquest cas els diccionaris no han tingut prou joc de cames i encara no han incorporat aquest significat, cosa que espero que tard o d’hora faran. I ara que soc aquí veig que avui he passat per alt tota referència etimològica al mot. Però com que l’origen i la família de mútua són interessants, no descarto desenvolupar-ho la setmana entrant.