Foc Nou és lluitar pel somni d’Esquerra!

Esquerra Republicana de Catalunya ha estat el partit més decisiu de la nostra història i és un patrimoni no només de la seva militància sinó del país sencer. Però als darrers anys se’ns han desdibuixat les sigles fins al punt que a vegades costa reconèixer-nos-hi. Ens hem allunyat de la gent i hem perdut dos terços del més d’un milió de votants que vam aplegar fa cinc anys. És bon moment per analitzar què ha passat i fer foc nou per recuperar les sigles d’un partit guanyador, de la mà de l’Helena Solà, la que pot ser la primera presidenta d’ERC.

La dinàmica que portem té diverses causes, però en sobresurt una. Hem diluït el projecte que ens il·lusionava i distingia: la independència de Catalunya des de l’esquerra política. Al 2019 vam fer un canvi d’estratègia i de relat i vam passar del «ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer» –que diria l’admirat Ovidi Montllor– a una mena de ‘peix al cove’ antirepressiu al principi, generalitzat poc després. L’autodeterminació de Catalunya, reclamada a través de les mobilitzacions més grans del món durant 10 anys, deixava de ser el nostre objectiu polític immediat i es convertia en una espècie d’horitzó retòric difús. I no és això el que s’esperava de nosaltres.

En quin moment vam creure que era bona idea regalar les investidures socialistes? Fer això en ves de practicar un parlamentarisme exigent –a canvi del referèndum– l’única base que eixamplava era la del PSC. I a qui se li acut regalar les nostres ensenyes històriques, l’estelada i la República, a Junts? Això sí que és fer créixer la dreta a costelles nostres!

Però com deia, la nostra davallada es deu a més raons i totes resten. Partir peres amb el món de l’educació, distanciar-nos de les lluites socials, sindicals i ecologistes o acaparar poder institucional sense un rumb de transformació clar, en són només algunes. Que el nostre referent hagi acabat sent la Copa Amèrica ho resumeix prou bé.

Ens ha faltat transparència. Els uns perquè mai contesten les pregunten que la gent els fa. Els altres perquè estan massa pendents de vendre un producte. Va ser un encert consultar la militància sobre la investidura d’Illa, sí, però va ser un error fer-ho sense un debat en igualtat de condicions entre el sí i el no. Quina pressa hi havia? I per què li dèiem ‘sobirania fiscal’, ‘concert econòmic’ o ‘clau de la caixa’ a allò que en realitat era ‘l’IRPF el 2025’? Ens ha sobrat màrqueting i ens ha faltat parlar clar.

Al Congrés del 30 de novembre la militància té l’oportunitat de canviar aquesta dinàmica i enfilar un horitzó guanyador. I això no ho encapçalaran les dues llistes que han dirigit el partit i ens han dut on som, per molt barallades que estiguin -malauradament-. Ràpid es van posar d’acord per investir ‘el delegat de la Moncloa’! Quines victòries poden prometre aquells que amaguen la seva responsabilitat en les derrotes? Poden recuperar la confiança en l’ecosistema independentista aquells que ja no es parlen amb ningú? De veritat lideraran la pau, després de tant d’enfrontament?.

Foc Nou som una candidatura jove i municipalista que representem un canvi de persones, de projecte i d’actitud. I alguna raó deurem tenir quan fins i tot les candidatures continuistes prometen el canvi malgrat es reparteixin 17 persones de l’executiva que ha dut ERC on és ara. A Foc Nou ni una.

Fem foc nou per recuperar la independència com el nostre projecte distintiu i guanyador, teixint complicitats amb tothom! Per reconstruir la nació al voltant de la llengua! Per tenir totes les eines de la justícia social i el benestar! Per recuperar l’ètica republicana perduda entre campanyes i cartells! Fer Foc Nou és fer net, és tractar-nos de companyes i companys, escoltar-nos i recuperar l’orgull de pertinença!

El dia 30 la militància, per mitjà de vot secret, està en condicions d’enviar un missatge inequívoc a la cúpula del partit: ara toca canvi! A Esquerra l’independentisme no es rendeix. I, amb tots els respectes, però entre l’aristocràcia i el rei, triem la militància republicana amb l’Helena al capdavant, disposats tots a sumar esforços fins aconseguir el somni, que el tenim i ens agermana: la República Catalana. Visca Esquerra!