Mariano Fortuny, 150è aniversari

Reus sempre ha presumit de tres fills insignes, il·lustres i magnífics com son l’arquitecte més conegut del mon Antoni Gaudí Cornet (1852-1925, Barcelona), el president del Consell de Ministres 1869-1870 Joan Prim Prats (1814 - 1870, Madrid) i el pintor, aquarel·lista i gravador Mariano Fortuny i Marsal (1838-1874, Roma). 

La ciutat de Reus està commemorant el 150 aniversari de la mort del pintor reusenc, considerat junt a Eduardo Rosales com un dels pintors espanyols més importants dels segle XIX, després de Goya. Sols va viure trenta-sis anys, orfe des del sis anys i va ser criat pel seu avi. El 1852 va anà a viure a Barcelona i es matricula a l’Escola de Belles Arts de la Llotja. En 1858 va per primera vegada a Roma amb una pensió de la Diputació de Barcelona.

Quan l’any 1860 esclatà la primera guerra de Marroc, la Diputació envia a Fortuny a aquest país com si fos un cronista gràfic. Allí es troba amb el general Prim. Àfrica enlluerna a Fortuny per la llum nordafricana i per les planúries obertes, les llums i els habitants marroquies.. 

El pintoresquisme àrab apareix en tota la seva obra. Acabada la guerra torna a Barcelona i es casa amb Cecilia Madrazo, filla del pintor Federico de M., amb qui té una íntima amistad i comparteix la taleia per la tauromaquia, per la seva plasticitat, color i drama ritual, elegància i brutalitat del univers taurí, a més la sensació de força bruta i dramatisme desaforat dels protagonistes.

Pintà un dels seus quadres més famosos: La Vicaria (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona), inspirat suposadament en la vicaria de la seva parròquia a Madrid, però molts la identifiquen com la prioral de Sant Pere de Reus. La seva obra es caracteritza per la minuciositat i precisió del seu traç, l’ús metòdic del color i l’estudi exhaustiu la llum.

Després de viure a Granada en 1868, se’n va a París cap a 1870, contempla les obres dels Museus del Louvre i de Luxemburgo i exposa en la sala d’Adolphe Goupil, que va ser força elogiada per la crítica i significà un pas clau en la seva consagració internacional. Fortuny està a Londres, Nàpoles i Portici. Pateix una depressió. El mes de maig de 1874 torna a París i el 9 de novembre va a Roma, on degut a una hemorràgia estomacal provocada per una úlcera mor el nou de novembre.

Reus ha iniciat l’Any Fortuny amb una sèrie d’actes per recordar-lo, que es faran a Madrid, Roma , París, Nàpols, Tànger, Venècia, Granada, Sevilla i Almeria. Al Museu de Reus hi haurà dues exposicions temporals: Marià Fortuny. Una biografia sobre paper i Fortuny, l’observació de la natura. Serviran per revisar l’obra del pintor, que tenia un gran domini tècnic i una capacitat per convertir les escenes en imatges icòniques, contribuint en les expressions tan bàsiques com és el dibuix i l’estampació.

Fortuny està present en la vida dels reusencs ja que el seu cor descansa a Reus en la prioral, el seu nom el té: 1. El teatre principal de la ciutat,; 2. Una plaça/ ‘el Condesito’; 3. Una avinguda i 4. Una zona residencial.