Viure a la Part Alta

La Part Alta de Tarragona és el barri amb més història de la ciutat. És més que un barri perquè és el ric testimoni patrimonial de la nostra vida passada, el barri vital del cor de Tarragona i alhora un barri, la vida del qual, s’enfronta a una incertesa descomunal des de ja mateix. La pregunta no és nova, però els darrers esdeveniments ens la recorden a crits: volem que la Part Alta sigui un barri viu i vital de Tarragona o bé la volem convertir en un aparador sense veïnat? Un barri on viure-hi oun parc temàtic?

La política de mobilitat de l’alcalde Viñuales està fent mal de veritat a la Part Alta, entesa com un espai on es pugui viure i treballar. Un barri on, amb bon criteri, proposem reduir la presència del cotxe en favor dels vianants,però que en cap cas volem que això sigui a costelles d’impedir una circulació més que necessària i justificada -gent gran, mobilitat reduïda, descàrrega...- ni d’una bona estratègia d’aparcaments dissuasius per a tots aquells que poden caminar o pedalar 200m.

Per això no s’entén la tossuderia de fossilitzar una política de preus que manté buida l’ampliació de l’aparcament de Torroja, per cara. Des del govern republicà vam impulsar aquesta obra perquèservís d’aparcament dissuasiu de la Part Alta, amb 185 places noves al servei dels veïns, usuaris i treballadors de l’entorn. Però la política de Viñuales està ensorrant tot el sentit d’aquest llegat Ricomà. Per què hi vam invertir 1,8M€, per tenir-lo buit? A què esperen perpassar-ho a zona taronja, a 1€ al dia i amb reducció pel veïnat? Que potser ens sobren, els 185 aparcaments?

Una mala estratègia d’aparcaments que s’ha vist agreujada per una nova i pèssima zonificació verda(aquella delimitació que ens diu quins residents poden aparcar a preu reduït de 40c/dia). La consellera Orts ha decidit que els veïns de la Part Alta no poden aparcar prop del barri -en termes generals adins tampoc-. 

Del mal caldo, dues tasses! Ni Sant Antoni, ni Torroja, niMaria Cristina, ni Ciutat Jardí, ni Via Augusta, ni Miracle, ni Músics. Això sí, qualsevol veí del casc anticpot aparcar a Vidal i Barraquer o al costat del Corte Inglés. Però que no ho veuen? Alcalde, no pot ser que juguem a fer polítiques sense dialogar amb ningú ni calcular l’impacte que aquestes tindran sobre la vida de la gent.

Diàleg que, quan la competènciaescasseja, és més necessari que mai. Des d’ERC li hem proposat les solucions durant un any, li hem suplicat a través de preguntes, precs i mocions reiterades... I ens han respost amb molta, molta arrogància. Alcalde, les solucions per a la Part Alta les coneix perquè nosaltres lihem explicat: ara li exigim que les apliqui!

Toca alertar seriosament que les males decisions de l’equip de Viñuales i altres inèrcies ens aboquen a una Part Alta on cada cop és més complicat viure. Un casc antic d’on, cada cop més persones que poden, marxen. Mala sort per aquells a qui no els queda altra opció que romandre-hi. 

I molts dels que hi arriben no venen a viure, sinó a sucar-hi pa a través de la inversió turística. Hom pot copsar aquesta atmosfera hostil amb la vida quotidiana quan percep que, a tothora del matí, caminar fa nosa als camions que descarreguen cerveses i refrescos fora d’horari, sense ningú que faci complir l’ordenança. 

Cal omplir l’espai públic de veïns per abastir la restauració, que sort que la tenim, però que va dirigida principalment als visitants. En un barri on cada vegadahi ha molt més comerç per als turistes que per a la gent del barri. En un barri on vora la meitat del seu parc de lloguer són pisos turístics, reduint l’oferta habitacional al mínim i multiplicant-ne el preu al màxim. Volem una Part Alta sense vida i sense gent?

La vitalitat de la Part Alta ens obliga a cercar el punt de trobada entre l’habitatge, equipaments com un gran centre cívic, la cultura, el patrimoni, les festes, la restauració, l’administració, la reducció imprescindible dels pisos turístics... Però tot això no servirà de res sense una bona política de mobilitat que impliqui donar protagonisme al vianant tot recuperant els aparcaments dissuasius que són Torroja i les zones verdes que envolten el barri. Si us plau, tinguem en compte les veïnes i les veïns. No hi ha millor museu per a Tarragona que un barri viu a la Part Alta!