La literatura, en la línia vermella
En els darrers dies hem assistit a declaracions del govern del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, que posen en perill el futur de la literatura com a contingut curricular al batxillerat. En aquest ara sí, ara no, queda clar que aquest àmbit de coneixement està en la línia vermella.
Després de dir que passaria a ser una optativa, rectifiquen i comenten que garantiran que sigui una modalitat de segon de batxillerat. Aquests canvis em fan reflexionar molt seriosament a la poca importància que se li dona a la literatura i volia compartir algunes consideracions.
Qüestionar la permanència de la literatura d’entrada va en contra de la ciutadania i és una prova més de l’arraconament progressiu de les humanitats els darrers anys. Es condiciona la societat a estudiar matèries conegudes erròniament com a “més pràctiques” i es posa l’èmfasi en què les humanitats no serveixen per a res. Per altra banda, s’accentua el fet cada cop més manifest que no interessa tenir ciutadans i ciutadanes que pensin, que siguin persones crítiques. Això és doblement greu si tenim en compte que des de fa anys estem malament en comprensió lectora. Per tant, restar presència de la literatura a l’educació contribueix a empitjorar la situació actual..
Les raons per mantenir les assignatures obligatòries de literatura catalana i literatura castellana als estudis de batxillerat són vàries i estan relacionades amb el desenvolupament cultural, intel·lectual i lingüístic dels estudiants. No només és important mantenir-les com a obligatòries perquè cal conèixer la literatura catalana i castellana, els seus escriptors i les seves escriptores, les seves obres i la seva diversitat, etc., sinó que també cal mantenir la lectura per la transcendència que té en les altres disciplines i per a la vida.
Llegir no és només una activitat relacionada amb la literatura. La seva pràctica és fonamental en qualsevol àrea del coneixement perquè contribueix a desenvolupar habilitats essencials per a l'aprenentatge i per a la vida. Per exemple, entre les més rellevants, millora la comprensió lectora: en matemàtiques, història, filosofia o economia, la capacitat de comprendre textos complexos és indispensable, ja que la lectura freqüent ajuda a desxifrar conceptes, instruccions i problemes amb més claredat.
A més, la literatura ajuda a desenvolupar el pensament crític; facilita l'aprenentatge interdisciplinari, perquè llegir textos variats permet connectar coneixements entre diferents matèries; propicia ampliar el vocabulari tècnic, perquè ajuda l’estudiantat a familiaritzar-se amb terminologia tècnica en àrees com ara la ciència, el dret o l'enginyeria.
Tampoc podem oblidar que la lectura estimula la concentració i l’atenció, així com la capacitat de processar informació amb eficàcia. Alhora, fomenta la creativitat i la resolució de problemes, estimula la imaginació i el raonament lògic; reforça la preparació per al món professional, ja que facilita l’adquisició d’habilitats comunicatives com ara escriure informes, interpretar dades, presentar projectes, etc.
En definitiva, si volem evitar la fi de l’individu pensant, cal que reaccionem com a societat i no abaixem la guàrdia. Per una banda, cal fer una tasca individual de fomentar la lectura al nostre entorn més immediat i, per altra banda, cal dur a terme accions concretes per tal de convèncer a les autoritats de la importància de la literatura catalana i de la literatura castellana, en definitiva de la lectura i de tot el que aquesta activitat comporta.