Que cada tarragoní guardi una pedra del Mèdol

A manca d’una ciutat on hi hagi periodisme d’investigació, cal fer una mica de memòria. L’any 2009, amb les obres de l’Autovia A7 van aflorar centenars de pedres procedents de la pedrera romana del Mèdol. Són veritables joies que expliquen el funcionament de la pedrera romana i n’expliquen l’art dels picapedrers ara fa 200 anys. 

Mostres vives de la forma de treballar la pedra i les deixalles o rebuig del treball que no servien per a construir. Eren pedres rebutjades perquè es trencaven (la tova pedra calcària del Llorito). Però porten gravades les marques de les eines i estris de treball. Com deia un arquitecte restaurador italià, «les pedres parlen».

Havent estat necessari desplaçar-les pel pas de l’autovia (estaven ben bé a sota de la traçada) van ser numerades i desplaçades a la vora a l’espera de prendre alguna decisió. Estan ubicades a menys de 300 metres de la pedrera del Mèdol i fa ja 16 anys que estan abandonades. Sembla que encara s’ho pensen que fer amb elles. Avui, quasi imperceptibles sota les herbes, literalment abandonades, són un transcendent element viu de la pedrera que ajuda a entendre la Tarragona Romana. 

Tot tancat i barrat i abandonat per un servilisme polític que esparvera. Ningú té els pebrots de rondinar a les Administracions responsables. És que no hi ha capacitat de què alcalde, delegat de la Generalitat i del Govern d’Espanya posin sobre la taula Tarragonisme? No saben reclamar la protecció i museïtzació de la zona? Serà que no. És evident que no. Recordo que l’art de fer política radica en això, en coordinar persones i necessitats.

Ni una barana. Ni un llum. Res avisa ni protegeix aquestes restes abandonades a terra ja fa 16 anys a la seva sort. Ni hi ha vergonya ni memòria en aquesta ciutat? No deu costar tant posar un post i uns llums, una tanca i una petita alarma o càmera de vigilància!! O un rètol que avisi a les persones que estan davant d’unes importants troballes. No hi ha patetisme m’és gran que aquesta inculta indiferència pel que fa a Tarragona única.

La insuportable vergonya d’haver d’aguantar amb la pedrera tancada al públic és un dejà vu com el cas de la Necròpolis. Qui és que li vol tant mal a aquesta ciutat? Qui orquestra aquesta desídia i degradació? A qui li va bé?

Haver de refrescar i denunciar aquests fets a les ments pensants d’aquesta ciutat i territori és esgotador. És un insult a la ciutat i al patrimoni. És un menysprear la història d’un territori transcendent per Catalunya. No hi ha expiació possible per l’abandonament d’una pedrera que podria estar en el panorama internacional com a monument viu. 

Museu, espai viu per a concerts, teatre i visites culturals (pagant entrada). La ruta de la pedra des de la pedrera cap a aquestes restes trobades i cap a les altres pedreres tocant a mar al bosc de la marquesa és un circuit d’una potència cultural enorme i nexe d’unió entre Tarragona i la Mora.

Només se m’acut una idea per preservar aquest patrimoni. Que cada Tarragoní veritable que estima aquest territori i el seu patrimoni agafi una pedra i la guardi a casa per l’esdevenir. Que el Col·legi d’Arquitectes i el d’Arquitectes Tècnics, i els d’Enginyers n’agafin algunes i les guardin. O ben cert és que acabaran desapareixent sota la merda de la ignorància i la desídia. D’altra banda, crec que tampoc se n’adonaria cap polític ni responsable. De fet, ja pot fer anys que algú se les estigui enduent del lloc on estan ara.