Camins de ronda per a tothom

Sols el desconeixement pot portar a parlar malament dels magnífics camins de Ronda de l’Hospitalet, Miami (Mont-roig); Cambrils, Salou, la Pineda... pots anar a qualsevol hora i els trobes plens de caminants i ciclistes, un èxit, que utilitza TOTA la població, residents i turistes, per gaudir de les magnífiques vistes de tot el litoral amb bancs per seure de tant en tant i llocs per prendre un cafè o una beguda. No crec que hi hagi ni a la Costa Brava ni a molts altres llocs uns espais tan magnífics per poder passejar.

Per cert, el de Miami suposa pels veïns un arranjament de tant nivell que ben segur els representa una revalorització dels seus habitatges de tants anys i qui no ho hagi vist, val la pena fer una passejada per descobrir unes cales precioses amb pins, un mar blau, net i amb posidònia.

Es tracta que TOTHOM pugui gaudir dels espais propers a les poblacions, no sol excursionistes, senderistes i ecologistes... , nens i persones grans per caminar necessitem un mínim de terra ferma per passejar sense risc i gaudir de la magnífica natura que tenim al voltant, el ciclisme, tan popular a tota Europa, també vol un pas senyalitzat per no destorbar els vianants.

Els camins de Ronda al nostre Sud són llargs: Hospitalet- Arenal uns 2,5 km; Miami 3 km; Cambrils 3 al sud (amb volta per l’N-340) i 6 al Nord fins a Salou; Salou 4 km + el camí de ronda fins al FAR i la Pineda 2,5...

De fet, Tarragona té ja una ’Anella verda’ de 34 km i una Anella Blava al costat del Port, per cert, molt utilitzada d’ençà que TGN va deixar d’estar hipotecada de cara al mar pel FCC i ara és dels llocs més sovintejats per tothom, tant hivern com estiu gràcies a la passarel·la que apropa la gent al mar sense aquesta obra, no es pot arribar al mar.

Tota la costa per utilitzar com senderisme?, és hora de dignificar la costa i plantejar com podem mantenir la Platja Llarga (una de les millors de Catalunya) amb una entrada a un herbat damunt runa deixada fa anys, arbres sense podar i camins impracticables, donant la pitjor imatge d’un lloc tan emblemàtic i que acull a l’estiu tants visitants.

De vegades el NO a tot és perjudicial per als ciutadans. Tots tenim sensibilitat per la natura i preocupació pel canvi climàtic, ningú es pot apropiar dels sentiments dels altres, però la posició extrema de col·lectius ‘verds’ (recolzada per un posicionament poruc de la societat), ens porta a tenir uns boscos que ja no deixen arribar aigua als rius i suposen un risc enorme d’incendis, que a Girona no vulguin molins de vent, que a la façana de la Serra de Llaberia per dues parelles d’àguiles cuabarrada (hi son?), no es posin molins (amb un fort vent i ús de la subestació de la nuclear)... en definitiva anar contra la mateixa ecologia per no poder fer ‘energia verda’, Catalunya és una de les Comunitats més endarrerides a Espanya en energies alternatives, ara trinxarem el territori amb torres d´alta tensió per portar energia de l’Aragó i deixar els beneficis i tarifes futures en mans foranies..., voleu dir que això beneficia el País? Als seus ciutadans, a les seves indústries?, al seu futur?

Un País sense energia a preus raonables va directament al fracàs de tota la societat: treballadors, empresaris, funcionaris ...

És hora de cercar solucions que puguem acceptar TOTS.