El pas de mercaderies, segons un insomne

Ara, no en passen; tampoc poden passar trens de viatgers. Les obres d’ampliació del pont de la via a Roc de sant Gaietà obliguen a un tan incòmode llarg tall de circulació. Obres que permetran encabir el tercer fil per tal que cadascuna de les dues vies mantingui l’autàrquic ample ibèric sumant-hi l’ample de via europeu: la doble via de tercer carril.

Quan tornin a passar de nit trens de mercaderies, insomne, els aniré escoltant: diferenciant, pels sorolls, la llargada i els pes dels contenidors o cubes als vagons. El meu mètode primari de càlcul de l’índex de d’activitat de l’economia. Que n’he arribat a sentir, esquelètics i poc sovintejats, durant el llarg cicle depressiu. Com en testimoniaven la represa del creixement els sorolls més intensos, llargs i regulares. Sorolls dels mercaderies arribant-me del costat de mar contrastant amb la companyia balsàmica de Catalunya música.

En el meu cas d’insomne, recordant el De Algeciras... de Serrat, creient del créixer per repartir tan socialdemòcrata, enderiat en l’articulació econòmica dels països catalans / valencians culturals, militant de la vertebració en l’ample de via europeu dins l’àrea de la UE, és d’esperar una molt singular percepció de suportable contaminació acústica, una temerària nul·la obsessió en desgràcies per culpa dels pas de mercaderies nocturnes perilloses.

Més aviat estic «en encesa espera» perquè finalment circulin per la reeixida obra de la seu del corredor ferroviari de la Mediterrània. I de fa molt de temps. Hi vaig ser el primer dia que Josep Vicent Boira vingué a la Cambra de Comerç de TGN; com a comissionat per al Corredor del Gobierno de coalició d’esquerres de Pedro Sánchez.

El moviment d’antítesi de temps també batega. Acabant-se l’ampliació del túnel de Roc de sant Gaietà, que anuncia la imminència de la doble via de tercer carril per la costa, per força Mercaderies per l’Interior accelera les seves accions. Per la via europea del Parlament i la Comissió que haurien de fer un tercer grau al Gobierno. Arribant, si cal, fins a l’Audiència Nacional. Fent-se’n ressò i missatger literari articulista l’amic Carles Marquès a la seva secció – que espero en candeletes – de cada dimecres.

Al seu dia, cada Ple d’Ajuntament costaner «afectat» va aprovar les mocions d’oposició al pas de mercaderies mercès al tercer fil.

Es fa més que difícil als alcaldes i grups municipals socialistes aplicar el «Política és pedagogia» de Rafael Campalans. Missió impossible i masoquista explicar als veïns, de prop la via, les raons solidàries, funcionals, econòmiques, la «inevitabilitat» i el «sobre todo mucha calma» per així «fer-se’n càrrec». He expressat la raó solidària particular en aquell recompte de sorolls com a mostra de l’estat econòmic, amb els llocs de treball corresponents.

Els veïns que han d’acceptar, crònicament indignats / emprenyats, tan a la vora, totes les conseqüències del pas integral pel corredor mediterrani, mereixen una compensació que és un dret vergonyosament encara pendent: la santa puntualitat i la millor qualitat i freqüència dels trens de viatgers de rodalies i regionals. Servei de rodalies i regionals que usen per necessitat laboral cada dia feiner. El grau de satisfacció com a usuari dels trens que necessito potser anirà apaivagant el rebuig als mercaderies que no vull.