Opinió
A la gent jove: la cultura és llibertat
Em vull dirigir directament a la gent jove. La tecnologia està molt bé, la capacitat d’entreteniment, de lleure, de connectar-se amb l’altra punta del món és fascinant. Tiktok, els Reels d’instagram, el conjunt de les xarxes socials són uns dispositius que ens obren ventalls vitals nous.
Viviu un moment històric, un fi de cicle del què va suposar el segle XX, unes transformacions accelerades que impliquen una mutació permanent. No vull fer un discurs reaccionari, ni tan sols insinuar que “l’ahir era millor”. Al contrari, la vostra vida està plena de noves oportunitats...
Però si vull compartir una reflexió amb vosaltres. Gaudireu més i millor de les xarxes socials si analitzeu els continguts amb esperit crític, sabreu més de vosaltres mateixos si sou conscients de la vostra història col·lectiva i dels elements simbòlics que configuren la vostra identitat. Si aprofundiu en la cultura sereu més lliures.
Sé que sona a un clàssic, a una expressió bonica però buida de contingut, a quelcom que s’ha de dir però que no significa res. En absolut, us animo a què llegiu un llibre, a què gaudiu d’una obra de teatre, d’una bona pel·lícula (de les que fan reflexionar), etcètera. Si ho feu veureu com això us enriquirà la vida perquè us ajudarà a entendre el món i a vosaltres mateixos, i a gaudir més de les coses.
No us cregueu tot el que surt per les xarxes, sobretot no doneu credibilitat als discursos d’odi. Interpreteu tot el que mireu amb esperit crític, amb sentit comú, amb voluntat de comprendre al considerat altre; no d’estigmatitzar-lo o d’insultar-lo. Compartir des del respecte, això és el que obre la ment. Sobretot, evitar la desqualificació estèril, els prejudicis, les mentides...
Per exemple, haureu escoltat, llegit, mira’t dotzenes de missatges, vídeos, posts, que carreguen contra la política i ho consideren el pitjor que tenim a la nostra societat. Diuen això, sí, però al mateix temps tothom demana millors prestacions i serveis públics -és a dir, política-; i també afirmen que «no volem pagar impostos» però alhora exigeixen «no tocar, ni retallar, sinó millorar» la sanitat pública -que es nodreix amb els impostos derivats de l’activitat econòmica de la ciutadania-. O sigui, la política és «molt dolenta» però simultàniament volem els resultats de la bona política, la que amplia drets i llibertats. S’entén, oi?
La llibertat cultural és essencial per una societat democràtica. La cultura crea vincles, cohesiona, fomenta aquest esperit crític que us deia que és el que ens fa ser una societat lliure. I això que serveix per a les persones, serveix també per als pobles, per a les ciutats, en definitiva, per al nostre territori. Per això des de la Diputació de Tarragona fem tot el que està a les nostres mans per impulsar les diferents expressions culturals que sorgeixen a les nostres comarques.
Sent això important, les ajudes públiques de les administracions com la xarxa d’espais culturals o les subvencions que oferim a la Diputació, el que és realment essencial és el compromís dels joves amb la cultura. De debò, us convido a aprofundir en l’apassionant univers que ens obre la creació artística i cultural.
Mireu, fa poc un jove m’ensenyava un vídeo d’Internet on sortia una persona que afirmava, literalment, que «el Govern està ocultant que hi ha 4.000 morts en un pàrquing a València.» Vaig quedar estupefacte. Ocultar 4.000 cadàvers durant mesos en una mena de conspiració mundial que incloïa des de la policia, la Guàrdia Civil, els forenses, personal sanitari i d’emergències i, directament, tots els mitjans de comunicació del món... Qui podia creure’s aquesta burda mentida?
Doncs la mirada se me’n va anar a la part inferior de la pantalla. Aquesta ‘informació’ tenia desenes de milers de visualitzacions i milers de ‘m’agrada’. I els comentaris eren poesia pura del tipus «Gobierno, ¡asesinos!», i tal. Quan parlem de cultura també parlem d’esperit crític i de capacitat d’analitzar la versemblança de les informacions, sobretot les que venes de les xarxes socials. Imagineu si és important la cultura, ens hi juguem ni més ni menys que la nostra democràcia.