Opinió
I si creem un CRT del Camp de Tarragona?

Marc Just
Poques qüestions generen tant d’entusiasme a l’entorn polític com atraure inversions i generar llocs de treball. I al Camp de Tarragona no en som pas l’excepció. Hem tingut una àmplia i exitosa trajectòria en la captació d’inversió estrangera, industrial o turística. En alguns casos gràcies a l’acció pública i d’altres, malgrat aquesta.
A la demarcació, un dels màxims exponents de la gestió de grans inversions, fos per “generositat” o per “fusió freda”, fou la creació del CRT de Vila-seca i Salou. Un Consorci amb capacitat tributària, però també urbanística del qual formen part dos municipis. Si bé és cert que el CRT va ser conseqüència i no causa de la possible inversió del que seria després PortAventura, el CRT si que pot ser un cas d’èxit a tenir en compte per captar nova inversió industrial.
Quan parlava de ‘malgrat l’acció pública’, em referia, per exemple a què, avui dia, no existeix un ‘portfoli’ únic, digital o no, que aglutini tots els solars i polígons disponibles del Camp. A què quan una empresa cerca on invertir té poques opcions d’èxit: primera, adreçar-se a ACCIÓ-GenCat; segona, patir el viacrucis de trucar ajuntament per ajuntament per conèixer disponibilitats de sòl; tercera, cercar a Google ‘invest in Reus’ per descobrir un domini donat de baixa, o cercar ‘invest in Tarragona’ per accedir a un web sense actualitzar; i quarta, desistir. Coincidirem en el fet que el punt de partida, l’any 2025, no és l’òptim.
Si malgrat això, l’empresa considera que pot invertir en un municipi, llavors s’inicia un segon periple de duració indefinida que sol estar farcit de trucades, reunions, informes, esmenes i malentesos amb resultat incert. Un periple que si acaba amb èxit – i no sempre- és per la perseverança política, tècnica o de l’inversor.
La situació actual crec que no invita a l’optimisme si un dels objectius dels ajuntaments i la Diputació de Tarragona, impulsors de l’Àrea Metropolitana, és catapultar la inversió industrial al Camp i situar la Catalunya Sud al mapa inversor.
Una proposta, com he dit abans, podria ser emmirallar-nos en la forma jurídica del CRT i fer-ne un ‘zoom out’ per veure’ns les potencialitats amb certa perspectiva. Podria crear-se un Consorci de Captació Industrial del Camp per resoldre les debilitats actuals i ser la punta de llança de la inversió al territori, amb un portafolis únic però no només.
El Consorci Industrial hauria d’aspirar a ser l’entitat del Camp més ambiciosa creada després del CAT i SIRUSA. El nou ens hauria de condensar la visió plural i generosa de què fan gala, almenys en públic, els alcaldes i alcaldesses del Camp. I per què?
Perquè la màxima aspiració d’aquest Consorci hauria de ser integrar el màxim de sòl industrial municipal possible, per promoure’l i gestionar-lo, urbanísticament i tributàriament. És hora de pensar en gran. Ja no té sentit que Tarragona Impulsa, Redessa, la Diputació i alguns ajuntaments treballin en paral·lel i en un escenari de competència a l’hora de captar grans inversions per al Camp. No és eficient.
L’opció del nou ens passaria per concentrar els recursos de captació i promoció, els de gestió i també els de tramitació urbanística. Disposar d’un equip transversal d’arquitectes, enginyers i tècnics orientats a resultats, que comparteixin criteris jurídics urbanístics i que siguin interlocutors únics amb les empreses interessades a invertir.
Alguns es preguntaran què en fem de la fiscalitat i, per ser realistes, en fase 1 cada ajuntament hauria de tenir dret als seus tributs. Ara bé, amb visió metropolitana, una fase 2 podria plantejar perfectament la redistribució dels ingressos derivats de taxes i llicències per compensar possibles externalitats. Atrevit, sí. Possible, també.
Exposada la idea, segur que juristes i polítics hi trobaran peròs i limitacions, segur que n’hi ha. Ara bé, no és hora de deixar que la por, la gelosia o l’ambició freni el potencial d’aquest territori. Pensem en gran. Pensem en què faríem si se’ns plantegés una situació similar en un altre territori. Val la pena arriscar-se si de veres creiem que, treballant plegats, podem afavorir el creixement del Camp de Tarragona.