L’aeroport de Reus, quarta pista del Prat?

L’aeroport de Reus té xifres de rècord a l’estiu i es converteix en un desert a l’hivern. La demanda des de l’àrea pròpia de l’aeroport és limitada. S’han fet 40 reunions i presentacions de molts projectes, com és el birding Pirineus-Ebre. El balanç és molt positiu i es tenen bones sensacions tant pel que fa a la temporada vinent com pel que ja s’està gestionant. 

A Fitur es va comprovar una vegada més que els visitants de la Costa Daurada majoritàriament són nacionals i ara s’ha creat el Pla Conjunt de l’Interior per potenciar aquestes destinacions amb un treball de camp al sector públic i una subvenció de 350.000 euros: són territoris amb una gran riquesa gastronòmica i paisatgística,

D’aquesta manera es pot controlar molt bé la massificació. Apostar pel turisme pot ajudar al sector vitivinícola i el sector de l’oli. Tot plegat significa desestacionalitzar com a contrapès del turisme de costa. Es tracta de dos territoris que es retroalimenten, ja que l’interior ofereix paisatges, esports i activitats durant les estacions hivernals i els municipis litorals tenen una major oferta residencial.

L’economista Germà Bel manifesta «no hi ha precedents mundials d’aeroports de l’escala i dimensió de Girona i Reus amb serveis ferroviaris llançadora d’alta velocitat amb centre d’una àrea metropolitana». L’exemple de Londres no és vàlid, ja que té ben bé quatre vegades el trànsit de Barcelona i triple població. Gatwick, Luton i Stansted són a tocar del Gran Londres, i a uns 50 km del centre. Gatwick, amb més de 40 milions de passatgers, té un servei regional exprés cada 15 minuts al centre de Londres per 25 euros.

Se sap que els aeroports no funciones en xarxa; ho fan les aerolínies. Bel diu que «hi ha pocs llocs a Europa on aeroports secundaris a 100 km d’un aeroport tipus Barcelona en una àrea com la de Barcelona tinguin la connectivitat i volum de trànsit que tenen Reus i, sobretot, Girona. No sé si hem discutit prou bé si el problema és el que necessitem, o és el que no tenim».

Per tant, calen molts milions de passatgers perquè tingui sentit econòmic i social un servei ferroviari exprés, tipus llançadora, amb altes freqüències. Segons Bel, «ningú canvia d’aeroports per fer connexions. Cal tenir en compte què volen els usuaris; són ells els que trien entre alternatives». Actualment, l’aeroport opera únicament vuit mesos de l’any i s’estan fent rutes noves cada any, com les d’Anglaterra i Irlanda. Si es millora la connectivitat el creixement serà molt més ràpid. 

Si l’aeroport de Reus tingués moltes més destinacions i freqüències, sobretot a mitjana i llarga distància, Tarragona tindria més oportunitats d’atraure seus i activitat econòmica. Es necessita una àrea urbana per tenir i sostenir un nivell d’oferta aèria, i que necessiten les empreses que han de decidir on s’instal·len, a més d’aquest servei. La clau està a millorar la connexió, llavors podem plantejar l’aeroport de Reus com una quarta pista o una ampliació del Prat?