Mariona Quadrada: «El sistema alimentari actual és discriminatori, és una qüestió de classe»

D’on li ve la passió per la cuina?

«Vinc d’una família en què tothom era molt cuiner. Des dels 4 anys que he estat al costat de la meva tieta fent croquetes. També teníem un mas. Des de petita, ja sabia que els carabassons són a l’estiu i les cols, a l’hivern. És una història que se’m va transmetre a través de l’amor».

Ha donat a conèixer receptes del Baix Camp.

«M’he mogut molt pel sud de Catalunya. El que m’ha interessat sempre era recollir el patrimoni que tenim, els nostres productes i la nostra cuina, però, després, posar-ho al servei de la gent d’una manera tècnicament fàcil; buscar la manera que la gent pugui cuinar fent que les receptes siguin més fàcils, transformant-les una mica, barrejant els gustos tradicionals amb una part més creativa i moderna, sense espines ni ossos. El que m’ha interessat sempre és ensenyar a la gent perquè cuini d’una manera fàcil, saludable i divertida».

Divertida?

«Que sigui un entreteniment. Ja sabem que al dia a dia no serà així, perquè continua sent una obligació, però que tinguis els recursos i no hagis de recórrer als menjars preparats dels supermercats».

Es cuina menys?

«S’han perdut els aprenentatges domèstics. Com que hem de córrer tant per tot, hi ha coses que no troben el seu temps. També puc dir que, com més classes he anat fent, més gent jove he anat tenint. Quan vaig començar, venien senyores grans. Després, van arribar homes i joves. Sí que hi ha gent que té interès a aprendre a cuinar, no calen grans coses, sinó per al dia a dia, i fer-ho de manera agradable, que no sigui avorrida».

Cada vegada es veuen més restaurants de cuines foranes. S’està deixant de valorar la cuina mediterrània?

«Primer, això són modes. Ara és popular l’alvocat, però cansarà, també. D’altra banda, en un món globalitzat, tenim coses d’aquí, d’allà i de més enllà. Penso que, en general, la gent, aquesta mena de menjar que no és d’aquí, el reserva per a quan va a un restaurant. És com anar a un museu. Gaudeixes d’una experiència diferent, però no és el dia a dia. Sí que aprenem, per exemple, receptes orientals, i això no és dolent de per si, també ens va bé. La cuina del sud-est asiàtic és molt saludable. Això no obstant, és cert que molts restaurants han apostat per una cuina d’aquella que es menja arreu i han descuidat el vessant tradicional. El turista, quan va a un lloc, vol tastar el menjar d’allí, i això sí que comença a fer falta. Aleshores, és a casa on podem gaudir d’aquesta mena de cuina i, per això, he volgut que la gent sàpiga fer des d’un saltat de verdures amb arròs a un pollastre rostit a la cassola o una sopa. Avui dia hi ha oferta de tot i també hi ha d’haver lloc per a la cuina tradicional».

Es nota la diferència entre els productes de proximitat i els que venen de lluny?

«El que és molt important és que els vegetals siguin de temporada. Un pollastre pot ser de més qualitat o menys, però, si el camufles bé, quedarà bo. El vegetal és el que marca la diferència: la textura, el gust... Amb la fruita és flagrant. Que hagi estat cultivada aquí o allà, si m’arriba molt fresca i de temporada, pot ser bona igual, però com més lluny vingui, serà transportada amb càmeres i més dies farà que ha estat collida. Com més a prop ho puguis anar a buscar, més gust de fresc. Els tomàquets, a l’estiu, s’han de comprar per aquí, no a l’altra punta del món».

La pujada de preus, afecta?

«I tant. Tenim un sistema alimentari, que no està reconegut com a tal, que té uns dèficits importantíssims pel que fa als costos que ens suposa a la butxaca. A més, això és totalment discriminatori, es converteix en una qüestió de classe o de poder adquisitiu. És més econòmic anar a comprar un pot de caldo que no pas fer-lo tu. La discriminació existeix fins i tot en el menjar. És una qüestió profundament denigratòria i classista. A més, que sigui més car el que tens a la vora de casa que el que et ve de l’altra punta del món és un problema. Afecta la pagesia, la ramaderia... Això ja és política».

El menjar és política?

«Oi tant».

Com es podria revertir la situació?

«El que s’hauria d’acceptar és que hi hauria d’haver un sistema alimentari universal a cada país que prevegi una alimentació saludable i assequible per a tothom. Això implicaria revisar, reformular o refundar tot el sistema agrícola i ramader. Per això dic que és un tema polític. Estem deixant morir la pagesia. No tinc prou autoritat per dir com s’hauria de fer, però això necessita una revisió absoluta perquè la gent pugui accedir a un producte de qualitat sense que això li suposi una despesa majúscula. No pot ser que ens moguem pel poder adquisitiu, que unes persones es puguin alimentar millor i unes altres, pitjor, perquè això acaba tenint efectes en malalties i en l’esperança de vida».