‘Artivisme’, o l’ús de còmics per ‘salvar’ adolescents

Zainab Fasiki és enginyera mecànica de formació. Avui dia, però, és més reconeguda per la seva faceta de dibuixant de còmics i per ser un símbol de l’activisme pels drets de les dones i del col·lectiu LGTBI+. «Vaig començar a fer activisme arran de la meva formació com a enginyera mecànica», explicava l’artista marroquina en la seva visita a Reus, emmarcada en el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. 

Al seu primer dia de feina a Casablanca, va ser assetjada. «Tinc un caràcter fort, no vull que ningú em tracti d’aquesta manera», reconeixia davant dels estudiants de l’Escola d’Art i Disseny. Va parlar amb el seu superior d’allò que havia acabat de viure, però va ser a ella a qui va obrir la porta de sortida. 

«Em deia que aquell home tenia dona i fills i que havia estat un error», recorda. Va decidir tancar a l’instant la seva etapa a l’empresa. I, també, a l’enginyeria. Aficionada als còmics, va decidir continuar utilitzant el llapis i la goma, «però canviant els cotxes i els avions per les persones».

Nascuda a Fes, l’artivista ha estat en contacte des que era petita amb la literatura. «Els llibres m’han fet tal com soc», reflexiona. «Il·lustro còmics perquè volia atreure els adolescents i salvar-los del feixisme i de les idees estúpides que s’estan popularitzant avui dia», assevera. Ara té 30 anys. Quan va començar amb els seus dibuixos, «era innocent, volia fer del món un lloc millor». 

«No era conscient de les coses que viuria més tard, com amenaces de mort», apunta. No entenia la ferotge oposició. «Només dibuixo sobre el cos», pensava. Il·lustra el cos femení «tal com és». Ara, afirma que «m’agrada fer enfadar la gent». «Als homes tradicionals els impacta molt veure un dibuix d’un clítoris, una dona dempeus o el cos d’una dona de veritat i no de les models de les xarxes», comenta.

Hshouma va ser el llibre que va portar-li els problemes i, alhora, que la va fer reconeguda mundialment. Significa vergonya i és «el primer manifest que explica una educació sexual queer». «Hi defenso drets humans com l’avortament o l’assistència mèdica», apunta, «però encara hi ha gent que pensa que el feminisme va en contra dels homes». 

«Jo defenso els homes: estic en contra de la masculinitat tòxica que sotmet els homes a una enorme pressió social», expressa. A la seva cultura, però, «és com parlar en un altre idioma». D’origen amazic, recorda que no està intentant «canviar la meva cultura ni modernitzar res». «Vam tenir reines», recorda del seu poble. «Només vull que la gent sigui respectada, que deixin a tothom en pau i que cadascú se centri en els seus assumptes», clama. «No volem convertir la gent en atea o gai, només que deixis que sigui com és», afegeix Fasiki.

L’artivista opina que les vulneracions dels drets de les dones i del col·lectiu LGBTI+ «van en favor dels governs i els líders polítics». «Part de la nostra educació s’ha centrat a aconseguir que la gent oblidi la corrupció i els problemes que tenim al món i que només es preocupi per com és, pensa o es vesteix un altre, quan hauria de ser l’última cosa que ens hauria d’incomodar», reflexiona.

Amb tot, Fasiki sí que voldria canviar una cosa: «Estic trencant la imatge que els àrabs i els africans som extremistes». «Si llegeixes la nostra poesia, veuràs que mai no ens hem avergonyit del sexe ni de l’amor, però són temes que s’han emmetzinat recentment amb moviments polítics que han arruïnat la nostra imatge», ratifica.

Malgrat haver rebut amenaces de mort i ser vista per un sector de la societat «com l’enemiga», l’artivista no vol deixar el Marroc. El motiu? Fa voluntariat en poblats del seu país «i no vull trair les nenes que he conegut». Així mateix, menciona que, tot i no ser el Marroc perfecte, «hi puc fer esdeveniments de caràcter feminista, i no a tot arreu podria dir el mateix». «Volem un Marroc, i un món, en què es respecti als altres independentment de la seva sexualitat i el seu gènere», conclou.