La legítimitat ideològica

De totes maneres, el que ara s'obre és també el debat de la ideologia enfront del pragmatisme del poder, i és aquí on veurem el posicionament dels mitjans de comunicació, depenent del color, justificant tota mena d'acords malgrat el que la lògica dictaria de manera objectiva.

També es parlarà, repetidament, de la «legitimitat ideològica» respecte a determinades formacions, oblidant, interessadament, als milers de ciutadans que els han donat suport, a part de la mateixa ubicació política. Crec que el tema comportarà realment una discussió, on es farà difícil concretar qui té raó i com es «menysprea», sense cap rubor, als votants, que lliurement han exercit el seu vot, si aquest no és del gust de l'adversari.

Quan es parla d'ideologia, el fàcil és anar a la discussió dreta/esquerra, sense valorar els matisos de cadascun dels implicats, ni analitzar el que fan uns i altres quan arriben al poder, sigui democràticament o bé per imposició. Segurament s'oblidarà el que suposen determinats pensaments, on manen i tenen el «95% del suport electoral» a l'hora de fer una anàlisi independent del que pot succeir a casa nostra.

Entenc que el que plantejo té una càrrega partidista complicada, especialment si es perd el govern, i ara es busquen substitucions en funció de pactes complicats de justificar, ara bé, que poc s'analitza perquè es perd el suport electoral i, el que és més evident, perquè no es valora el criteri de la gent que ha deixat de donar determinats suports en funció de variables, d'entrada lliures.

En el seu moment, a l'inici de la nostra democràcia, es parlava de «vot captiu» cap a determinades opcions polítiques, qüestió que avui es troba superada, i on els electors decideixen, en funció de paràmetres pragmàtics i no «de records» que en tot cas són garantia d'eficiència i canvi vital per qualsevol model democràtic en llibertat.

Molts seran les anàlisis, debats televisius i radiofònics, discussions als mitjans telemàtics, etc., però el que queda clar és que el resultat electoral és intocable, per molt que, a partir d'ara, comenci una altra campanya electoral, les generals, que comportarà nous enfrontaments i, sobretot, dosis incomparables de propostes, compromisos i ofertes de futur, a vegades inqualificables.

Tornant al tema de la legitimitat partidista, ens podem quedar en el discurs manipulat d'uns i altres, en renunciar a un sentit comú ciutadà que, moltes vegades, s'allunya del que puguin dir o fer els dirigents de torn, que poc es parlarà de les raons de l'absentisme, ni del que comporta que la ciutadania, en uns punts importants, passi de la democràcia i es quedi establerta en un marc de menfotisme per la incapacitat, de tots, de fer-los partícips del que suposa viure en llibertat, malgrat totes les deficiències existents.

En definitiva, parlar de legitimitat quedarà en el marc dels desitjos, perquè el que segur que serà inalterable seran els pactes que es faran, on la seva praxi suposarà maneres de fer, en molts llocs, diferents de les fetes fins a la data.