Tarragona, ciutat de projectes

Dies enrere vaig enxampar Mixeta I les seves companyes practicant un dels seus esports preferits: remenar el meu arxiu. Vaig preguntar què estaven fent i em digueren que, com que s'avorrien, volien passar l'estona mirant paperots vells. En aquells moments estaven llegint un periòdic de paper ja groguenc. El vaig agafar i donant-li un cop d'ull vaig fer com un viatge en el temps. Fa uns cinquanta anys que un gran periodista tarragoní, Antoni Torrebadella, va publicar a la desapareguda Hoja del Lunes (que editava l'Asociación de la Prensa) un article demolidor que portava per títol Tarragona, ciudad de proyectos, del qual me'n vaig fer ressò a l'espai dedicat a Tarragona dins el programa A tiempo, que dirigia Josep Maria Borrell a Ràdio Popular de Reus. Tristament, mig segle després, aquell titular continua essent rabiosament actual.

Quantes energies, quantes il·lusions, quants diners malgastats en projectes que mai s'han dut a terme! Es veu el problema, es redacten nous projectes, s'anuncien noves intencions i tot queda en no res. El cas de Preventori antituberculós de la Savinosa, el cas del Banc d'Espanya, el cas de l'antiga Tabacalera, el cas del Teatre Metropol, el cas de la Casa de l'Ardiaca, i un llarguíssim etcètera per contar i no acabar. Bé, s'acaba en projectes i més projectes i cap realització.

Ara que, i aquesta és una altra, si mai es finalitza algun d'aquests projectes la cosa acaba en... un bunyol. En voleu una brevíssima relació: la Casa de la Festa, construcció insuficient i malgirbada, on, en el passat aiguat de santa Tecla els refugiats en aquell indret s'hagueren de multiplicar traient l'aigua a galledes; la teulada de la Catedral, que presenta un esvoranc de punta a punta d'uns 70 cm, fruit d'una defectuosa restauració; els nyaps del Teatre Tarragona; la frustrada restauració de la capella de Santa Tecla a la Catedral); el sagnant afer del Pàrquing Intel·ligent (construït, però inutilitzat ja abans de ser inaugurat); el fiasco dels Jocs del Mediterrani (presentats com una mena de Jocs Olímpics quan des de fa uns quaranta anys no són més que una manifestació esportiva de tercera categoria amb nul interès mediàtic); la Quinta Sant Rafael, que cada dos per tres es diu que s'hi farà qui sap què; les grades de l'Amfiteatre, que ara s'han de tirar a terra perquè s'havien reconstruït de manera provisional... Per cert, en aquest sentit cal recordar que alguns monuments barcelonins, ben característics, com ara l'edifici que acull el Parlament de Catalunya, l'Arc de Triomf i d'altres, foren construïts de manera provisional per ser utilitzats durant les exposicions universals del 1888 o del 1929 i allí estan, sense problemes estructurals. Eren uns altres temps, però.

Tornant a Tarragona, un no sap si tot aquest enfilall de despropòsits és fruit de la incompetència i de la ineptitud, perquè no voldríem pensar que és a causa del tràfic d'influències, de l'amiguisme o de la prevaricació, aliades en tot cas en la deixadesa. I, a propòsit de deixadesa, em va sobtar que l'alcalde Sr. Ricomà, en la inauguració de la remodelació del carrer d'en Canyelles (que, la veritat sigui dita, ha quedat molt bonic) parlés d'accions al carrer de Soler per realçar el Fòrum de la Colònia. Això està molt bé, però potser caldria es procurés la dignificació d'aquest recinte arqueològic, ple d'herbes i amb rètols malmesos.

Mixeta va observar que també caldria que es tingués cura del manteniment del remodelat carrer d'en Canyelles, no sigui cas que els seus trams enjardinats acabin sent penosos mostraris de males herbes i abandó, com ha passat tantes vegades en altres indrets ciutadans i que es procurin evitar en la mesura del possible les bretolades, com les que propiciaren que, dels nombrosos testos amb flors que coronaven els pilons del carrer del Governador González, no en quedi ni un.

I amb aquesta reflexió felina penso que no hauria de quedar cap mixo/a per adoptar dels que acull l'Associació Vallsgat. S'animen? Aquí va l'adreça: http//:vallsgat.weebly.com No se'n penediran!