Carolina Castellarnau
Al carrer Cavallers, n 14, de Tarragona, hi ha la Casa Castellarnau.
Aquesta casa, construïda el segle XV, i fins el segle XIX fou la llar de les famílies més distingides de Tarragona.
Fins i tot, l'any 1542, s'hi allotjà el rei Carles I, en una visita a la ciutat.
Carles Castellarnau va comprar la casa l'any 1764 i va modificar-la molt. Des de 1936 la casa va restar deshabitada fins que, l'any 1954, l'Enriqueta Castellarnau la va vendre a l'ajuntament de Tarragona.
A finals del s.XIX fins els primers anys del s.XX, hi va viure la Carolina, filla dels Castellarnau que patia esquizofrènia, i una salut molt delicada. Com era costum a l'època, els seus pares la van mantenir reclosa a la seva habitació, sense sortir mai, perquè la gent no murmuressin.
A causa de la seva manca de salut, la Carolina va morir molt jove, i des de que la casa fou deshabitada la gent diu que l'esperit de la nena es passeja per l'immoble, i molts han sentit els seus crits esfereïdors, fins i tot de dia, i el piano tocant sol; alguns fins i tot l'han vist a ella darrera la finestra, quan a la casa no hi havia ningú.
El periodista Antoni Panadès va explicar-me que en certa ocasió, ja fa anys, que estant sols amb uns companys d'una associació cultural, a la Casa Castellarnau, van sentir sorolls a la sala del billar, la qual era buida de qualsevol persona.
Tanta por feien, els fenòmens de la casa, que els paletes no hi volien anar a treballar, i a les cases veïnes, amenaçaven els nens amb frases com «si no menges et portarem a veure la nena de Castellarnau».
Avui dia diuen que encara hi és. Es pot veure el que se suposa que és el seu retrat en un dels quadres de la casa.