La clau de la ciutat

Les llegendes s'originen de la manera més inesperada i amb fonaments sovint molt febles.

Us poso aquest exemple perquè ens pot donar una visió clara de com la gent accepta “històries” que poden ser interessants, boniques, o divertides, sense que tingui massa importància la seva certesa.

Al xamfrà del Carrer la Nau, Carrer Enrajolat i Baixada de la Pescateria, a la cantonada mateix de la casa que la forma, esculpida en un dels carreus de la cantonada hi ha una clau.

Oh! ¿Quina antiguitat té, aquesta clau? ¿Quin significat té?

He vist guies turístics que, donant explicacions a “guiris”, els han dit que aquesta casa, a la edat mitja i durant molts d'anys, va ser la residència de l'encarregat de custodiar les claus de la ciutat.

Bé, així neixen les llegendes!

Parlant amb el propietari de la casa, el Sr. Francesc, va explicar-me que, fa uns anys, va remodelar la façana i va cercar, amb gran dificultat, un picapedrer artesà per renovar les pedres antigues.

El professional, al rebaixar una de les pedres cantoneres, hi va deixar la imatge d'una clau en relleu; “Si no us agrada, la trec”, li va dir a l'amo, però aquest hi estigué d'acord en deixar-la.

Així que, sense més ni més, d'un petit relleu fet amb una finalitat exclusivament ornamental, ja se'n ha començat a crear una història llegendària.