La playa del Milagro (4)
En el segle III, un jove, seguidor de Sant Fructuós, passejava per la platja i es va creuar amb un lleó jove que anava coix perquè s'havia clavat una espina molt gran a una pota.
El jove li va treure la punxa i el va curar.
Posteriorment, en el context de les persecucions anticristianes de l'emperador Valerià, Emilià, governador de la província Tarraconense va fer arrestar tots els cristians i donar un espectacle a l'amfiteatre.
El jove, que havia estat detingut, fou llençat a l'arena i li van deixar anar un lleó, perquè se'l mengés, però el lleó, que va reconèixer el seu benefactor, se li va apropar dolçament i el llepava amb afecte.
El poble ho va veure com un miracle i va demanar la llibertat del jove.
Des d'aleshores, a la platja del costat se li va dir Platja del Miracle, i les seves aigües, diuen, tenen poders curatius.
Afirma la tradició que sempre que hi hagi a Tarragona una gran epidèmia, tots aquells que es banyin a la Platja del Miracle es guariran i sobreviuran.