El tramvia i l’estació de Vila-seca marcaran el creixement urbà

«Que cada municipi tingui la seva empresa de bus potser és una cosa que hauria d’anar canviant». Així de clar ho expressa el regidor d’Urbanisme de Tarragona, Nacho Garcia, i afegeix que si de l’actual procés en surt un ens que gestioni el transport del Camp de Tarragona «serà molt benvingut».

La mobilitat, de fet, és la qüestió que desperta un consens total entre l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, i diversos actors principals creuen que la via de la mobilitat serà la que evidenciarà l’existència d’un organisme metropolità. 

Dels vuit municipis que el formen –Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, La Canonja, Constantí i Valls– n’hi ha tres que tenen actualment oberta la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Són Tarragona, Salou i Vila-seca. I Reus, en realitat, ho abordarà en els propers anys perquè el seu darrer planejament complirà enguany 25 anys de vigència.

«Ens hem de preparar per rebre el tramvia amb les portes ben obertes», assenyala la regidora d’Urbanisme de Reus, Marina Berasategui (ERC). A Reus ja fa temps que es coneix que l’espai de creixement de la ciutat és el sud, cap a Vila-seca. Cap al principal nus ferroviari de la demarcació, que es començarà a construir l’any 2026 i que no poques veus veurien bé batejar amb el nom d’«estació metropolitana». Cap al sud, que és per on arribarà el tramvia a Reus.

Ningú ha calculat encara l’impacte que tindrà la implantació d’aquestes noves infraestructures en el mercat de l’habitatge local, però sembla evident una reconfiguració que tingui en compte aquesta revolució de la mobilitat urbana i interurbana.

Contacte permanent

A Tarragona es miren de ben a prop el PDU que prepara la Generalitat. «Anem incorporant al POUM el que anem sabent» diu el regidor del ram, Nacho García, que posa com a exemple la preservació de l’Horta Gran com a espai verd. 

Garcia aposta per un «contacte permanent» amb l’equip redactor del PDU metropolità, igual que Berasategui que, a més a més posa en valor la tasca de planificació que ja ha fet el consistori reusenc pel que fa als espais verds i la infraestructura hidràulica, l’urbanisme amb visió de gènere o la incorporació del tramvia a la ciutat. 

Aquest contacte permanent hauria d’evitar repetir escenaris com els de fa 12 anys amb el Pla Director de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona, que no es va aprovar, precisament per discrepàncies amb els ajuntaments.

Si no és abans amb la mobilitat, la plasmació pràctica d’una acció política metropolitana serà amb l’urbanisme.