Diari Més

Santa Tecla

La ciutat de Tarragona s’entrega a Santa Tecla durant la professó i l’entrada del Braç

Els actes van aplegar milers de persones en el punt àlgid de les festes

Durant la tarda i nit, els carrers de la Part Alta es van omplir de gom a gom de famílies i grups d’amics per a veure la professó.Gerard Martí

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Trons, crits, gralles, timbals, pólvora, xiulets. Un gran xivarri. Un xivarri de folklore, tradició, devoció i orgull. De Festa Major. La professó del Braç de Santa Tecla omple de gom a gom els carrers de la Part Alta de Tarragona en el punt àlgid de les festes. «Tinc l’espatlla ja molt adolorida del matí i el dia d’ahir», comenta un dels portadors de la Cucafera. Però per Santa Tecla es treuen forces d’on no n’hi ha. Molts, aposten per veure la processó pujats a les bastides davant de Ca l’Ardiaca. Els elements del seguici fan les delícies dels petits, en una admiració i devoció que es contagia als més grans.

El Ball de Pastorets, incansable, actua i avança pel carrer Pare Iglésias, amb els dos músics que els acompanyen. Una àvia a primera fila felicita el Ball, asseguda a la seva cadira mentre els infants s’estiren per terra. Un infant s’apunta al Ball de Gitanes i xala amb les cintes de colors veient a la seva mare donant voltes al seu voltant. Cau el Sol i molts copien les voltes i salts del Ball dels Cossis. I en la foscor, els ciris de la Moixiganga brillen de forma especial.

Els comentaris i les bromes dels assistents s’aturen i es fa el silenci quan el Braç s’apropa. Il·luminat, capta l’ull dels tarragonins, que el fotografien des de tots els angles possibles. Després, arriba la comitiva de representants polítics i l’alcalde Rubén Viñuales és fortament xiulat i insultat per alguns. El batlle, amb posat seriós, se’ls mira i continua el seu pas. Per últim, la Banda Unió Musical de Tarragona tanca la processó, solemne i elegant.

Al seu pas, els operaris dels protocols per encerclar espai per l’entrada del Braç al Pla de la Seu comencen a treballar. L’espai davant de la Catedral es converteix en un formiguer de persones cap a totes bandes. Santa Tecla cada cop és més massiva i atrau més gent. Les actuacions dels elements de foc, arribant a les portes del temple religiós, mouen la gent a les escales de la plaça de les Cols i es forma un embut a dalt. Els grups d’amics se separen entre qui vol estar al Pla de la Seu, tot i que cremar-se, i els que prefereixen veure-ho des de sota.

El bestiari agafa lloc i els avis i les famílies amb infants passen el relleu a la joventut, que, amb barret de palla, mocador i ulleres, pren el centre del Pla de la Seu i esperen les espurnes. «Ens cremarem aquí?», li pregunta un noi al seu amic. Tots dos no anaven preparats i, com ells, molta gent que prefereix resguardar-se al carrer de les Escrivanies Velles.

Mentre els elements del seguici es van fent lloc, com poden, davant de la Catedral, els diables comenten la jugada. El clima es transforma en una calma tensa, abans del moment que tothom espera. «Per què no limiten l’aforament com es fa a la Baixada?», diu una timbalera de la Víbria.

Cada cop més popular

La sensació general entre els integrants del seguici és que l’Entrada del Braç és un acte cada cop més popular, però no pels tarragonins. «On està tota aquesta gent la resta de l’any? Tanta gent a Tarragona no n’hi ha. I la meitat estan aquí vestits», diu entre riures un dels membres del Drac de Tarragona. Ben cert és que, entre el públic assistent, sovint se sentia parlar anglès o francès.

«Qui entra ara? No veig res», pregunta un nen al seu pare. La Moixiganga, en alt, entra a la Catedral. Els primers tocs de campana sonen i el Pla de la Seu comença a cantar l’Amparito. Tothom pica de mans i estira el coll, per veure l’entrada del Braç. Els timbalers, grallers i músics s’activen i intenten fer lloc. Ells mateixos estableixen els corredors i accessos per on passar.

El Pla de la Seu retomba i els músics ja toquen. «Boti, boti, boti, de Reus qui no voti!», fan molts joves, saltant abraçats. Els pilars de les colles castelleres s’alcen, el bestiari balla i els diables i les bèsties de foc encenen les seves metxes. Quan ho fan, un crit unànime recorre els assistents. Una eufòria col·lectiva fa vibrar Tarragona i tothom aplaudeix. El confetti daurat il·lumina la nit i el Braç de Santa Tecla entra per les portes de la Catedral. La imatge a les bastides de Ca l’Ardiaca es repeteix i molts treuen el mòbil per immortalitzar el moment.

Moment únic i curt

Un moment únic i per això també curt. Perquè ràpidament els assistents es mouen. Els diables prenen lloc i encenen una enorme carretillada a les escales de la plaça de les Cols. Ells i les bèsties cremen Tarragona, celebrant un any més Santa Tecla.

Portadors i músics del seguici enfilen el carrer Major i fan la darrera tanda de lluïment a la plaça de la Font. L’última fins l’any que ve. Segurament el que molts d’ells pensen mentre fan ballar els elements.

Mentrestant, dintre la Catedral se celebra el Cant dels Goigs i es retorna la relíquia de la santa a l’urna de la seva capella. La religió i la cultura tradicional, les grans protagonistes de la nit a la ciutat. Una Santa Tecla més arriba ja gairebé a la seva fi. Unes festes úniques que no paren de créixer i que cada cop són més populars.

tracking