Diari Més

Crònica

Els pilars trenquen ratxes i cors

Únicament dues de les colles tarragonines van aconseguir arribar al Balcó de l’Ajuntament

Castellers dels Xiquets del Serrallo i de Sant Pere i Sant Pau, plorant després de les seves respectives caigudes.Gerard Martí Roig

Publicat per
Tarragona

Creat:

Actualitzat:

L’esperit casteller i la devoció per Santa Tecla van omplir, un any més, la Part Alta de Tarragona. La diada de la Mercè va congregar milers de persones per presenciar un dels seus actes més icònics: la baixada dels Pilars Caminant. Des de bon matí, el carrer Major i la plaça de les Cols es van omplir de gent que es feia espai entre la multitud per poder veure de prop com els pilars de les quatre colles castelleres de la ciutat pujaven i baixaven els 19 esglaons de les escales de la Catedral i recorrien els 500 metres que els separaven de l’Ajuntament. Mentre els tarragonins passaven l’espera conversant amb els seus gots de plàstic a les mans, molts turistes s’aplegaven encuriosits mentre escoltaven les explicacions d’alguns locals, que els intentaven fer entendre, com podien, els bàsics del fet casteller.

Les colles van completar amb èxit les dues rondes prèvies a la plaça de les Cols. Allà els Xiquets de Tarragona van apostar per un 4de8 i un 3de8, mentre que la Jove va optar per un 3de8 i un 4de8. Els Xiquets del Serrallo van completar un 3de7 i un 4de7, i els de Sant Pere i Sant Pau un 5de7 i un 4de7 amb agulla. 

Finalment, la gent començava a obrir pas i el moment d’aixecar el primer pilar s’apropava. Els davanters, com marca la tradició, va ser la colla més antiga de la ciutat, és a dir, els Xiquets de Tarragona. Mentre els matalassers completaven el seu descens per les escales amb pas ferm, la canalla de la Jove es feia pas entre la multitud per preparar la seva sortida. Les dues colles van completar les seves baixades pel carrer Major i el Misericòrdia, acompanyats, en tot moment d’un públic entregat que donava ànims a cada pas.

Els pilars de les quatre colles tarragonines.Gerard Martí Roig

Tant els liles com els matalassers van aconseguir completar el recorregut i arribar a la façana de l’Ajuntament, on les enxanetes van ser pujades amb les seves faixes entre els forts aplaudiments de la massa de persones que ocupava la plaça de la Font. La Jove, que va decidir fer un canvi de baixos a l’encreuament entre el carrer Nau i Cavallers, va ser la colla més ràpida, amb 7 minuts i 32 segons. Els Xiquets, per la seva banda, van assolir la fita amb 7 minuts i 58 segons, fent un àgil canvi de baixos després d’arribar a la plaça de la Font. Des de 1970, els matalassers han fet arribar el seu pilar 37 vegades.

Els tercers en sortir de la plaça de les Cols van ser els Xiquets del Serrallo, enguany apadrinats pel periodista Joan Maria Pou. Malauradament, els blaus van ser protagonistes d’un dels moments més dramàtics de la diada. Després de diverses aturades i un primer canvi de baix a mig carrer Major, va ser al cap de 7 minuts i 48 segons, just abans de treure el cap per la plaça de la Font, quan els del barri mariner van haver de finalitzar el seu camí mentre intentaven reajustar la seva posició, trencant la seva ratxa. Després de 26 pilars consecutius arribant a l’Ajuntament, aquest any la fita no va poder ser assolida.

La forta exclamació del públic que va ser testimoni de la caiguda va anar seguida, immediatament, d’aplaudiments encara més intensos que es van estendre ràpidament entre la multitud. Després de la seva tràgica aturada, els Xiquets del Serrallo van entrar a la plaça, dignes malgrat l’evident decepció i frustració que dominava l’ambient. Les llàgrimes de la canalla es contagiaven ràpidament, tant entre castellers com observadors, que animaven amb força als membres de la colla. El moment més motiu va arribar quan l’enxaneta, l’Aran Gaya, va pujar al balcó de l’Ajuntament, rebent una forta i merescuda ovació per part del públic.

Finalment, els darrers a sortir van ser els castellers de Sant Pere i Sant Pau, la colla més jove de la ciutat. Els verds van arrencar amb una gran empenta i van avançar a un ritme ràpid, un fet que tot i repetir-se cada any, sempre deixa atònit a més d’un espectador. «Sembla que vagin en patins», comentava una adolescent que seguia el pilar des de la seva pantalla del mòbil. Els de Sant Pere i Sant Pau van pujar i baixar les escales en un minut i 25 segons, i van mantenir la seva característica velocitat durant la baixada del Carrer Major. En canvi, la situació va començar a torçar-se després de l’entrada a la plaça de la Font. «Enrere! Arriben molt cansats!», exclamava una castellera mentre feia cordó per obrir el pas a un pilar cada cop més inestable.

La tensió era evident, i, tot i això, la caiguda als peus del balcó de l’Ajuntament va deixar en xoc a tota la plaça. Els del barri cooperativista van completar el recorregut amb 7 minuts i 59 segons. Bé, depenent a qui li preguntis, ja que la validesa d’aquest pilar va ser objecte de debat, ja que no existeix un protocol per aquest tipus de situació. Tot i la polèmica que divideix el públic casteller, aquest es va unir, sense dubtar, a l’hora d’animar als verds, que van tancar una diada agredolça.

tracking