La Colla Vella dels Xiquets de Valls fan la millor posada en escena del ‘força, equilibri, valor i seny’

Si el 30 d’agost a les vuit del vespre, després de la diada de Sant Fèlix, algú hagués anunciat la possibilitat que al Concurs de Castells la Colla Vella portaria al límit fins a la cinquena ronda als Castellers de Vilafranca, l’haurien tractat d’il·lús. Va ser un dia dur i difícil, que va necessitar d’unes quantes setmanes de recuperació anímica entre els rosats. A Tarragona, per Santa Tecla no acabaven de rematar la feina i, tot i que la Vella sempre ha estat al podi del certamen, tot passava per mostrar la seva millor versió. La van aconseguir. A la Tarraco Arena hi havia la Mia, amb el seu pare, animant a la colla, sent una més i generant el punt d’inflexió necessari.

El 4de9sf de la primera ronda va representar una de les victòries morals més importants de la història recent de la colla i tornar a fer un castell de 10 un reforç de la confiança de cara a la diada de Santa Úrsula. Però el millor aprenentatge per a tothom, per a ells i per al món casteller, va ser la decisió de no intentar castell a la cinquena ronda. La Vella sempre vol guanyar, però aquesta vegada no era el més important. Hi tornaran.