Prova de foc per al govern vallenc

Valls encara unes eleccions municipals amb força cares noves (però conegudes) al capdavant de les diferents formacions polítiques, que el proper 28 de maig lluitaran per arribar a l'alcaldia de la capital de l'Alt Camp. Junts aposta de nou per l'actual alcaldessa, Dolors Farré, que optarà a la reelecció després d'agafar el relleu d'Albert Batet -que va ser alcalde durant tres legislatures sota les sigles del PDeCAT- ara fa quatre anys. Davant té a la nova candidata d'ERC, l'actual regidora d'Educació i Política Lingüística, Teresa Rull, que substituirà el que ha estat fins ara el líder dels republicans a la ciutat i primer tinent d'alcalde, Jordi Cartanyà, que plega. També plega una altra figura destacada dels republicans vallencs: Òscar Peris, que tanca simbòlicament la llista d'ERC-Acord Municipal.

Ambdues formacions aspiren a formar govern, però tot apunta que no ho podran fer en solitari. Com en les últimes eleccions, es pronostica un escenari postelectoral on caldrà dialogar i pactar. Aquesta ha estat la segona legislatura consecutiva que Junts, amb 8 regidors, i ERC, amb 5, han governat en coalició. L'acord arribat el 2019 els ha permès governar amb certa estabilitat, tot i que s'han produït diversos xocs entre els dos socis per temes com el macropolígon de l'Alt Camp o el polèmic carril bici, promogut pels republicans i que la mateixa alcaldessa va ordenar aturar davant les queixes d'alguns veïns. Les eleccions del 28-M, per tant, seran una prova de foc per a l'actual pacte de govern.

ERC es presenta a les eleccions amb una llista totalment renovada, amb Teresa Rull al capdavant, però també amb Joan París i Dèbora Fernández com a números 2 i 3. Són dues persones vinculades al món associatiu, sanitari i empresarial vallenc. La republicana vol arribar a l'alcaldia per «impregnar totes les àrees de l'Ajuntament de polítiques republicanes, d'esquerres i feministes».

Junts, en canvi, ha apostat per una llista continuista. Es mantenen els noms d'actuals regidors com Laia Castells, Rosa Maria Rovira, Martí Barberà i Enric Garcia, i s'incorporen dues cares noves, provinents de les colles castelleres de la ciutat: Andreu Gassó i Joan Ibarra. Farré encara els comicis amb l'objectiu de revalidar l'alcaldia per culminar els projectes engegats i posar-ne en marxa de nous.

Els reptes no són pocs. Ha estat un mandat força convuls, i no només per la crisi sanitària i econòmica per la pandèmia de la Covid-19, han estat quatre anys marcats per la creixent inseguretat en diverses zones del municipi, sobretot al Barri Antic, en constant debat per l'estat de degradació en què es troba. Un tema pendent des de fa molts anys i que es repeteix en cada cita electoral, i que el Govern municipal ha intentat revertir revitalitzant espais com Ca Padró i Ca Xapes o licitant de nou la gestió del Museu Casteller, tancat perquè el concurs per gestionar-lo va quedar desert ara fa cinc anys. Finalment, està previst que obri aquesta primavera, sis anys després d'enllestir les obres. Cal recordar també la polèmica renúncia del que va ser quart tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Marc Ayala (Junts), acusat d'abusos sexuals a menors.

El PSC repeteix candidata per tercer cop amb la diputada Rosa Maria Ibarra, que aspira a liderar una majoria alternativa per «endreçar i redreçar els projectes pendents». Cal recordar que en els anteriors comicis, els socialistes van treure quatre regidors i durant aquesta legislatura han liderat l'oposició. Fa quatre anys, els van excloure de les converses per formar govern.

La CUP, que actualment té 3 regidors, presenta com a cap de llista l'enginyer i activista mediambiental Pere Vidal, que agafa el relleu d'Ester Huguet. Vidal va entrar al consistori a mitja legislatura, quan Ana Merino va dimitir per motius personals.

La dreta, multiplicada per quatre

La desaparició de Ciutadans del consistori vallenc era una mort anunciada. Els taronges no presenten cap llista. La seva única regidora, Cristina Laiz, no optarà a la reelecció sota les sigles de Cs, però ho farà com a número 2 dels populars. La marxa de Cs ha multiplicat per quatre el nombre de partits espanyolistes que sí optaran a l'alcaldia de Valls: PP, Valents i la formació d'extrema dreta Vox. I una sorpresa d'última hora: el partit xenòfob i radical Front Nacional de Catalunya (FNC), que ha presentat una candidatura a la capital de l'Alt Camp, liderada per Alexandra Garrido. El dubte ara és qui sumarà els vots que el 2019 van arreplegar els taronges.