Els reptes del nou govern
Falta menys per saber les possibilitats d'Oliver Klein o Camí Mendoza per tornar a ocupar l'alcaldia, però també sona amb força el PSC que pot ser la sorpresa
Comença el compte enrere per conèixer quina serà la força més votada a les eleccions d'aquest diumenge. Ja queda menys per veure si Oliver Klein (Nou Moviment Ciutadà) mantindrà l'alcaldia, aquest cop guanyant les eleccions, o bé Camí Mendoza (ERC) es fa amb la victòria per tercer cop consecutiu i pot continuar transformant Cambrils. Però en aquests comicis també hi ha un partit que sona amb força: el PSC i, per tant, el seu candidat Alfredo Clúa com a nou alcalde, recuperant així el poder perdut al 2011.
Sobre la taula hi ha diversos pactes que requereixen la formació d'un govern amb mínim tres partits. ERC i PSC podrien unir-se per governar la ciutat amb el recolzament d'En Comú Podem, reeditant així el tripartit; també podrien formar aliança ERC-PSC-Junts, o bé, el PSC podria deixar fora a aquests dos partits i intentar repetir el pacte amb NMC, PP i Ciutadans (si obté representació). Tampoc seria descabellat que NMC i Junts tornin a aliar-se per governar. I es que és curiós com en aquests dies de campanya Oliver Klein i Enric Daza han evitat enfrontar-se, deixant la porta oberta a pactar; el mateix que ERC (víctima de la moció de censura) amb l'argument de que parlaran amb aquells partits que comparteixen els objectius de programa.
Sigui quin sigui el resultat, és evident que Cambrils té diferents reptes que s'han de solucionar aquest mandat. Sens dubte, un dels més importants és el Teatre Auditori. Fa més de 12 anys que aquesta obra faraònica està aturada i a cada campanya electoral els partits han assegurat que s'havia de desencallar el projecte però la realitat és que, a hores d'ara, continua sent un tros de formigó que «embruta» la imatge del municipi. Enric Daza (Junts) va dir a la presentació del seu programa que tenia «la solució» per acabar d'una vegada per totes aquest equipament cultural i que consisteix en modificar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per impulsar la construcció d'un hotel on ara hi ha l'estació d'autobusos. Una opció que també contemplen altres partits, entre ells, l'NMC. Segons diferents alcaldables, les empreses privades que s'han interessat en el Teatre Auditori veuen amb bons ulls aquest canvi urbanístic que donaria impuls a la finalització de les obres i a tenir un hotel que funcionaria també com a Palau de Congressos. La majoria està d'acord en què la col·laboració público-privada és necessària per acabar aquest projecte, però en un dels debats, Alfredo Clúa ha defensat una gestió pública.
Un altre repte són els aparcaments. En només cinc anys, el municipi ha perdut més de 500 places i el fet que no es pugui ni aparcar a la Rambla de Jaume I, així com la reducció de places als carrers de Cristòfor Colom i Pau Casals, no té gaire contents als veïns i comerciants de la zona, que denuncien que el projecte de remodelació inicial de l'avinguda mantenia l'aparcament. En tots aquests anys no s'ha buscat una alternativa definitiva per a què tant cambrilencs com turistes puguin aparcar a un preu econòmic (o gratis) en zones properes. Es va arribar a un acord amb l'empresa que gestiona el pàrquing de sota l'Ajuntament per rebaixar les seves tarifes i en els propers dies es posarà en marxa una nova zona vermella que permetrà aparcar gratuïtament 20 minuts. Els partits parlen d'habilitar un aparcament dissuasiu a la zona de les Comes. Ja fa temps que s'anuncia però sobre la taula no hi ha cap projecte en ferm. Així mateix, veuen com una oportunitat aprofitar el desmantellament de l'antic traçat ferroviari per guanyar places. També Klein porta al seu programa fer un pàrquing subterrani a on ara hi ha l'aparcament del Parc del Pescador.
El tercer i darrer gran repte del nou govern és la neteja. Tothom està descontent amb el servei ineficient que no està pensat per un municipi amb gairebé 36.000 habitants. Els alcaldables asseguren que renegociaran el contracte amb Secomsa per tenir els carrers nets i millorar el sistema de recollida de brossa. Només fa falta veure com està la Rambla dos mesos després de la seva obertura.